Tres escenaris sobre el declivi de la classe mitjana

Un passeig per Berga

És un matí assolellat de diumenge però ha arribat el fred a Berga. La ciutat sembla gairebé deserta. Al passeig només hi ha gent gran perquè “els joves ja s’han acostumat a passar el cap de setmana en un altre lloc”, diu un passejant. No era així fa trenta anys. La gent anava i venia i descansava a les terrasses dels bars. Fins i tot amb aquest fred. Hi ha comerços que tenen enganxat el cartell de “es ven” als vidres. Comerços de tota mena. La desaparició de les caixes d’estalvis ha buidat encara més l’aspecte comercial del centre. “Abans, quan hi havia l’alcalde Farguell, sí que es feien coses per la ciutat -continua el passejant-, però ara…”. Però l’alcalde Farguell tenia diners. Tots els ajuntaments el tenien aleshores. Ara no. “I a més, els alcaldes que fan coses, esposen en embolics”,conclou l’home.
A Berga li quedava la construcció, però aquesta també se n’ha anat. Primer van tancar les mines. Després el tèxtil. Només queden algunes empreses alimentàries a la Valldan. Això, i la temporada del rovelló, salva els plats. Els que van a esquiar no. Aquests passen de llarg o, a tot estirar, s’aturen a laColònia Rosala fer un tallat. Això és Berga, però pot ser Solsona, Ripoll o altres capitals de comarca catalanes. L’economia creix. I hi ha comarques que ho aprofiten: Osona, molt diversificada; el Vallès, amb la logística. I Barcelona, que concentra el creixement dels serveis i les noves activitats. Però, i l’interior? Qui crearàels llocs de treball que abans omplia la indústria? La indústria se n’ha anat tan lluny…

Una reunió a Munic

Travis Kalanick, el responsable d’Ubera Europa, ha arribat a Munic en so de pau. La seva empresa, nascuda a San Francisco, posa en contacte conductors i els seus potencials usuaris, la qual cosa ha provocat l’irat rebuig de sectors com el del taxi a moltes capitals europees. La reacció ha estat tan forta que alguns governs els han fet aturar les activitats. Ara Kalanick presenta les coses d’una altra manera: “Crearem 50.000 llocs de treball a Europa i farem créixer els impostos”, afirma a la conferència tecnològica de DLD aMunic. Els assistents se’l miren escèptics, però no tant. A l’auditori hi ha gent com Nicolas Brusson, fundador de la start-up francesa decar-sharing BlaBlaCar. Pensa com ell. “No té cap sentit enfrontar-se a la tecnologia. Això no s’aturarà”, afirma Ben Horowitz, d’un venture fund de Silicon Valley. Els altres presents assenteixen.

Qui transcriu aquesta escena és John Gapper, un analista de Financial Times . Un altre dels ponents que puja a l’estrada és Andrew McAfee, autor deThe Second Machine Age . “No heu vist res encara. Les turbulències no deixaran de créixer. Això no ha fet més que començar”. L’auditori, amant de la destrucció creativa, també ho veu així. De fet, ho desitja. Gapper es pregunta quin dia les noves tecnologies aprendran a crear llocs de treball en lloc de destruir-los…

Roda de premsa a Washington

Barak Obama proposa un augment d’impostos als més adinerats per destinar-los a les famílies amb rendes més baixes. Per una vegada els republicans no responen. No comparteixen la política del president demòcrata, però ells també volen el millor per la classe mitjana… Les classes mitjanes americanes han irromput com a qüestió electoral. Probablement Obama no vagi fins al final amb la proposta. És una qüestió merament política. Però tots admeten que la recuperació no permet que la nova prosperitat sigui compartida entre tots. La recuperació americana ha portat una recuperació de l’ocupació, però no dels salaris, que baixen.
L’elit econòmica internacional ha posat el focus en les finances globals, la geopolítica i l’imperatiu de lluitar contra la pobresa al món. “Ningú no hauria de perdre de vista que sense canvis substancials en les polítiques, les perspectives per a les classes mitjanes, mirades globalment, són altament problemàtiques” explica Larry Summers, ex secretari del Tresor americà entre 1999 i 2001 en unarticle, “Focus on growth for the middle class”. En la nova normalitat, raona Summers, “la capacitat de les nostres economies per sostenir el creixement i oferir uns estàndards de vida superiors no està assegurat”. Aquest és el problema.

(Publicat a La Vanguardia el 25 de gener del 2015)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s