Idees al desert

L’èxit de les democràcies està en l’augment dels salaris i els estàndards de vida de les famílies

Cal guanyar la batalla de les idees. És el que diuen polítics i analistes quan s’enfronten a problemes socials complexos. Atempten els de l’Estat Islàmic al cor de París o guanya Syriza les eleccions a Grècia, la resposta sempre és la mateixa. Cal saber vendre un futur alternatiu millor. El problema és que el sistema travessa una sequera creativa que dura anys. Sempre existeix la temptació de fer la vista enrere, els 60 i 70 del segle passat, i constatar que aquella va ser una època procliu a la imaginació. Però la nostàlgia no serveix. El que importa és constatar que aquells van ser anys optimistes. Ara, estaran d’acord, els sentiments que predominen són la incertesa i la inseguretat.

Davos es va crear com un espai en el qual dirigents polítics i econòmics s’entregaven al networking. Al matí esquiaven. A la tarda quadraven agendes, venien propostes i se n’anaven de còctel. Amb els anys va esdevenir també un termòmetre de les idees-força que anaven a dominar el panorama (de vegades amb escassa capacitat d’anticipació, cert). Però el grau de desconnexió dels que es reuneixen a la localitat suïssa amb els mals de l’exterior s’ha fet flagrant aquesta setmana.

A Davos s’ha parlat de geopolítica, de com dimonis s’arreglen els conflictes d’Ucraïna i de Síria. De l’energia, de com de malament ho passaran les monarquies petrolieres amb la baixada dels preus. De la Xina, de la seguretat amb què els seus dirigents afirmen que no hi haurà un aterratge forçós de l’economia. D’Europa, de què bé que ho fa Mario Draghi però que cal continuar amb la disciplina. I fins i tot d’Espanya, bona alumne de les institucions internacionals.

Però hi ha hagut poques mencions a la desigualtat, a com aquesta augmenta i amenaça el creixement a les democràcies avançades. Perquè les deslegitima. Perquè estreny l’espai de les classes mitjanes, que són les que li donen estabilitat una mica d’alegria al consum quan es deixen anar. Perquè és una desigualtat que neix també de l’última onada tecnològica, que no ha resolt com crear ocupació (fins ara només ha demostrat saber destruir-la). Perquè fins i tot en les recuperacions segueixen sent economies que creen ocupació de mala qualitat (aquesta setmana Àngels Valls, d’Esade, alertava de l’increment de l’ocupació femenina en detriment de la masculina, reflex d’aquest fenomen).

Per sort, l’off Davos sí que ha pres nota del que està passant. Dos apunts importants. Un, l’informe d’Oxfam, que indica que la riquesa de l’1% de la població més beneficiada superarà el 2016 la del 99% restant. Un altre, un article de Larry Summers on adverteix que la classe mitjana és bàsica per créixer. Res no és més important per a l’èxit de les democràcies industrials, conclou, que l’increment sostingut dels salaris i els estàndards de vida de les famílies treballadores. Doncs això.

(Publicat a La Vanguardia el 24 de gener del 2015)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s