El cos del delicte

El reflux del crèdit acaba amb la cirurgia estètica a baix cost i deixa la seva pròpia escola d’afectats

A la pel·lícula “Quemar después de leer”, Frances McDormand interpreta el paper d’una empleada de gimnàs hipocondríaca que, amb un company de feina, interpretat per Brad Pitt, ideen com fer-li xantatge a un ex-alt càrrec del Govern per aconseguir diners. Ell vol els diners per viatjar. Ella està obsessionada per fer-se unes natges noves. Pensa que té el darrere massa caigut i conclou que la operació és l’únic que pot acabar amb la seva vida de solitud.

Modificar parts del cos per sentir-se millor, o més a prop de l’ideal que un té de bellesa, és un somni compartit per moltes dones, i homes, que els avenços de la tecnologia mèdica han posat al seu abast de manera ràpida. Molt estesa als Estats Units i més celebrada encara als països llatinoamericans, la cirurgia estètica es va estendre a Espanya com una marea en els anys de la bombolla. Aconseguir uns pits més grans, un ventre més llis o uns dorsals més ferms, va passar a fer-se un lloc a l’agenda vital de les classes populars. En línia amb l’apartament a Marina d’Or, l’escapada a Cancún o el cotxe tunejat.

Operacions que fins aleshores estaven només a l’abast dels més afavorits es van posar a tret gràcies al mecanisme màgic del crèdit. Ara, de la mateixa manera que existeixen associacions d’afectats per la compra de preferents, d’hipoteques, o pel tancament d’acadèmies d’idiomes, hi ha també associacions d’afectats pel tancament d’algunes d’aquestes clíniques.

Aquesta setmana ha transcendit el tancament de la més popular d’aquestes empreses, Corporación Dermoestètica. N’hi ha hagut prou que les condicions financeres es compliquessin perquè la companyia anunciés el final de les activitats. I també de les expectatives de persones que van avançar diners per a la seva operació, en molts casos a través de crèdit.

No em passa pel cap res pitjor que perdre l’habitatge. Una mica menys que t’estafin amb un producte bancari. Ha de ser més suportable perdre el curs d’anglès que es va pagar per avançat. Quedar-se entrampat en una d’aquestes clíniques és un drama més subjectiu. Però aquí està, com un altre element més en el llarg reflux de la marea creditícia.

L’economia digital pot fer-ho gairebé tot. Excepte construir cases o elaborar menjar (encara que tot arribarà). Tampoc no fabrica peces a mida per al cos de les persones. Però sí que promet meravelles en matèria de control de la salut. Aquest Nadal han irromput al mercat multitud d’aparells que permeten vigilar alguns d’aquests paràmetres. L’economia digital ha aconseguit que mirem el mòbil o la tauleta cinc-centes vegades al dia. Ara ens acostumarà a mesurar la salut de forma obsessiva.

Els nous gadgets ens faran més hipocondríacs. Però almenys no ens deixaran tirats a meitat de tractament.

(Publicat a La Vanguardia el 17 de gener del 2015)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s