Nada es Gratis es queda sense fons

A les 7 hores del matí de dimarts, Antonio Cabrales, administrador de Nada es Gratis ,
el blog d’anàlisi i crítica econòmica més freqüentat per la professió, feia un anunci sorprenent : ” Nada es gratis , aquesta vegada de debò. Necessitem diners”. S’obria així un nou i incert capítol en la història d’aquest blog, reflex en l’última dècada de la investigació econòmica espanyola, però també de les difícils relacions entre el món de l’acadèmia i el poder polític.

Nada es Gratis va néixer com un blog vinculat a la Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada (Fedea), un think tank creat el 1985 per Luis Ángel Rojo, que des del Banc d’Espanya va convèncer bancs i grans empreses perquè financessin aquesta fàbrica d’idees. Fedea va donar cobertura als estudis d’una generació d’economistes formats majoritàriament a les universitats americanes, avui amb edats entre els 40 i 50 anys. El 2009, l’aleshores director, Pablo Vázquez (avui president de Renfe), llançava el blog Nada es Gratis. D’aquesta manera, els treballs
de Fedea (i d’altres economistes), fins aleshores reclosos en cercles acadèmics, saltaven al gran públic.

A la gent de Fedea se’ls va criticar la proximitat al govern i les grans empreses. Però el cert és que a través de Nada es gratis van començar a circular crítiques a la banca, les elèctriques i el
govern. Però el 2012 va arribar el cisma. Tres dels economistes capçalera del grup, Luis Garicano,
Tano Santos i Jesús Fernández-Villaverde van aixecar polseguera amb un article en premsa titulat “No volem tornar a l’economia dels cinquanta”. Escrit en plena crisi monetària, advertia de la temptació de deixar l’euro i prevenia contra la temptació populista a Espanya.
El govern es va enfurismar, i setmanes després tant Garicano com Fernánez-Villaverde deixaven les càtedres a Fedea, i també d’escriure al blog. Cada vegada més lluny del Govern, Garicano
va publicar el gener del 2014 “El dilema d’Espanya”, amb un eloqüent subtítol: “La via hispana al subdesenvolupament, el populisme i el capitalisme d’amics”. Eren dies de regust regeneracionista. Poc abans, César Molinas havia publicat “Què s’ha de fer amb España?”. Avui a Garicano se’l situa en l’òrbita de Ciutadans.
L’abril del 2014 va arribar el canvi Fedea va substituir el llavors director, Michele Boldrin, per
Ángel de la Fuente. Procedent del CSIC, De la Fuente s’havia guanyat notorietat com a crític implacable de les balances fiscals difoses pel Govern català. Amb aquest bagatge, Cristóbal Montoro li va encarregar un nou càlcul de balances, molt més favorable al Govern central. En aquell context, l’arribada de De la Fuente a Fedea va ser vista per molts com una correcció . El mateix implicat no va desmentir aquesta hipòtesi i va afirmar a Bloomberg, amb relació a l’activitat d’algun dels seus antecessors : “Alguna gent s’ha ficat on no s’havia d’haver ficat”.
Vint dies després de l’arribada de De la Fuente, la gent de Nada es gratis va optar per desvincular-se de Fedea i iniciar el camí en solitari, finançada pels que escrivien al blog. Fins avui. Ara el blog busca el suport dels que el llegeixen. Nada es gratis . Res no és de franc. No ho ha estat mai.
(Publicat a La Vanguardia el 14 de gener de 2015)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s