Digui que puja un 5%!

El consum més gran al comerç arriba pel mateix camí pel qual se’n va anar: el del deute

No hi ha sector que hagi experimentat més canvis en el coneixement dels clients que el del comerç. L’arsenal de dades que es mou avui al voltant de grans -i petits- operadors és formidable. La paradoxa és que quan se li demana al sector, als seus representants, que quantifiquin l’evolució de les vendes o de les previsions per a la temporada, aquesta certesa numèrica desapareix. Al sector turístic va fer fortuna la llegenda del funcionari que en la dècada dels 60 es dedicava a informar del nombre de viatgers que creuaven la frontera. Pressionat pels mitjans, i davant la inexistència de dades fiables, hauria consensuat una xifra fixa i inamovible amb Manuel Fraga Iribarne, huracà de la política franquista i el més conegut dels ministres d’Informació i Turisme. “I si em pregunten, què els dic? Digui que ha pujat un 5%!”

Es tracti o no d’una llegenda apòcrifa, cal esperar que no sigui aquest el cas del comerç català i barceloní. Però el cert és que esbrinar la marxa reial de les vendes al comerç aquest Nadal -les de la recuperació per a alguns, les que fan el número sis de la crisi per a molts més- es converteix en una feina complicada. Les xifres del sector es mantenen en l’inamovible augment del 4%. A això s’hi afegeix la distorsió que comporta el creixent pes del comerç electrònic i l’explosió de les rebaixes i dels nous hàbits en les promocions comercials. Hi ha també grans operadors privats que parlen d’un increment de vendes del 6% i fins i tot d’augments de dos dígits a segons quins centres comercials, el que no està gens malament si es considera que venim de de cinc anys de retrocessos.

També es coneixen algunes de les raons que poden explicar aquesta despesa més gran. Una d’elles és la banca. El negoci bancari està tan pansit -més que de la inversió, viuen de les comissions- que les targetes de crèdit i les minifórmules de finançament comercial a terminis s’han obert pas en algunes entitats financeres com a mal menor. I això redunda en els resultats dels comerços més grans. Res nou doncs: el consum més gran arriba pel mateix camí pel qual se’n va anar, el del deute.

La resta són intuïcions. I les intuïcions fallen tant com el funcionari de fronteres de Fraga. Un ensopega divendres a la nit amb la Diagonal barcelonina plena de cotxes i pensa: ja està, això ja xuta! Però al migdia següent es deixa caure pel tobogan del carrer Balmes cap a l’Eixample i torna de cop a la realitat: zero col·lapses.

En tot cas, per si serveix de referència propera, aquesta setmana, Francisco Reynés, conseller delegat d’Abertis precisava les coses. Ha augmentat el trànsit. Però per tornar a l’alegria prèvia a la crisi, el trànsit hauria de créixer un 50%! Ja ho saben doncs. O bé queda molt per recuperar. O bé la nova normalitat és això.

(Publicat a La Vanguardia el 20 de desembre de 2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s