Oli d’oliva, pernils i vi

Diuen que el tren va trigar tres setmanes a recórrer el trajecte que va de Yiwu a Madrid. Provin d’imaginar-ho. Tretze mil quilòmetres de distància entre les altes muntanyes de Zhejiang, al cor de la Xina, fins a la terminal ferroviària d’Abroñigal, a la vall del Jarama, passant per les estepes kazakhs i els boscos de coníferes bielorussos. A l’estació, dempeus, esperaven l’arribada Ana Pastor i Ana Botella juntament amb l’encarregat de negocis de l’ambaixada xinesa a Madrid, Huang Yazhong.

La ministra va llegir un discurs on es deia que el comboi havia efectuat el viatge més llarg del món, superior a la suma dels mítics Transsiberià i Orient Express. En un llenguatge pròxim al que utilitzen els alts mandataris xinesos -tot s’encomana- Ana Pastor va declarar que constituïa “una fita històrica per al sector del ferrocarril” que anava a “reforçar Espanya com a centre de distribució de productes arribats de la Xina”. I que permetria situar la capital com “un enclavament geoestratègic mundial”.

Perquè s’orientin, el tren va arribar el passat 9 de desembre carregat amb trenta contenidors atapeïts d’articles de basar per a aquest Nadal. Els operadors del comboi són les empreses alemanyes i Deutsche Bahn Schenker. Yiwu és una d’aquestes ciutats-fàbrica que inunden el món de productes barats a través dels tot a cent. Passades les festes, el tren tornarà la Xina carregat d’oli d’oliva, pernils i vi. Diuen que en una economia global els països es defineixen per allò que són capaços de vendre a l’exterior. Els alemanys ho tenen fàcil. Un sent parlar de tecnologia i respon ràpidament com a gos de Pavlov: Alemanya! Finlàndia, per exemple, va tenir dues dècades glorioses gràcies a l’operadora Nokia i encara avui el país és sinònim d’innovació. Amb la Xina passa el contrari. Però no li cal fer esforços. Encara juga a la lliga del baix preu i de moment no necessiten fer marca.

Però, i Espanya? Per a alguns ministres, Espanya és la terra del vi, de l’oli d’oliva i dels pernils. Podien haver pensat en maquinària, en fàrmacs, en qualsevol altra cosa que parlés d’una nova estructura productiva. Però no.

L’expedició ferroviària a Yiwu té un caràcter altament simbòlic. Malgrat la gènesi alemanya, ha rebut el ple suport de tota la infraestructura de Renfe i Adif. L’objectiu és fer per via ferroviària i en 21 dies el que ara triga un vaixell ple de contenidors a arribar de la Xina al port de Barcelona en trenta. Per això li han posat el nom de “nova ruta de la seda”. Evita la costa mediterrània i entra a Madrid a través d’Irun.

Amb el que costa fer avançar les obres del Corredor Ferroviari Mediterrani, això del comboi de Yiwu sembla una broma. Com l’oli, els pernils i el vi. Però no ho és. És el que porten al cap.

(Publicat a La Vanguardia el 13 de desembre de 2014)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s