Un país de passatgers

Hi ha les necessitats de l’economia productiva. I també les ganes d’inaugurar estacions de l’Ave.

El Govern central ja té a punt el reglament que desenvolupa l’entrada d’un operador privat al corredor mediterrani de l’Ave. L’alta velocitat comença la liberalització controlada. Malgrat les retallades pressupostàries que ha comportat la crisi. Malgrat que durant cinc anys s’han succeït informacions periodístiques amb sentit comú sobre els excessos que ha suposat l’aposta espanyola per l’alta velocitat. És a dir, tota aquesta fe en aixecar línies fèrries que consumeixen tota mena de recursos en trajectes d’escassa demanda. Malgrat això, l’Ave els mola.

Gent molt més formada ha escrit sobre la visió que hi ha darrera l’aposta dels governs espanyols per l’Ave, siguin del PSOE o del PP. Ho veuen com una forma de justícia històrica i territorial, el requisit mínim a què pot aspirar tota capital de províncies per ingressar en la modernitat.

Als turistes els impressiona l’Ave. I tenen raó, no hi ha color. La gran Vitesse Fançaise és un bunyol al costat de la Velocidad Española. Pot ser que aquest sigui l’únic argument econòmic que justifica l’existència de l’Ave: la seva contribució al turisme. Perquè, es miri per on es miri, l’Ave és un luxe, no hi ha cap altra raó econòmica que el sostingui. L’Ave ha fet d’Espanya un país de passatgers. De passatgers una mica peculiars. L’última vegada que vaig anar en Ave, vaig demanar un suc de taronja en català i em van respondre amablement en anglès (l’hostessa no havia detectat la meva procedència malgrat que acabàvem d’arrencar feia deu minuts d’aquesta zona zero que és l’estació de Sants de Barcelona). Però això són anècdotes. És la manera que tenen de “guanyar-se els cors i les ments” de la gent, que dirien.

Som un país de passatgers. Però aviat el tindrem complicat per pagar tant luxe. Perquè mentre la xarxa balneària s’estén com una teranyina, el transport de mercaderies per ferrocarril -el més modern i eficient sistema de transport- s’esllangueix. El Corredor Mediterrani, aquest corredor natural en el que algun dia un empresari d’Almeria, murcià o valencià havia de facturar un palet amb mercaderies per a la seva entrega directa a Lió o a Anvers, continua tan lluny com ho estava fa una dècada.

És la manera que tenen els governs espanyols de veure la política de transports. Hi ha l’economia productiva, la de les empreses que volen exportar d’una banda. I després hi ha aquest afany ministerial per inaugurar estacions de l’Ave. Encara. Aquesta mateixa setmana, la ministra de Foment, Ana Pastor, anunciava que les obres de connexió viària del Port de Barcelona començarien la primera setmana de desembre i duraran quaranta mesos. Quaranta mesos! Amb la que està caient! De les connexions ferroviàries, però, no en va dir res.

(Publicat a La Vanguardia el 22 de novembre de 2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s