Herois per una nit

Ser emprenedor pot ser entretingut per un temps i a certa edat. Menjar pizza freda diàriament, dormir cinc hores i fer-ho sota la taula de l’oficina ha de ser atractiu per als adolescents. Deu ser com treballar a Hollywood. Avui assages davant del mirall, demà graves al teu canal de YouTube,
i abans del que puguis imaginar ja comences a predicar en els mitjans. Ser emprenedor és com el rock & roll: tothom aspira a ser heroi per una nit i a tocar la glòria.

Però la realitat és molt diferent de la que percebem. En segons quins casos, ser emprenedor pot ser una llauna. Has de fixar-te en detalls que abans menyspreaves: com funcionen les nòmines, quant et cobren els bancs, on s’amaguen els teus comercials… Que còmode i que lluny queda el món dels executius i dels alts assalariats de les dècades dels 70 i 80, per als quals l’única preocupació era fer exactament el que els demanaven i esquivar els cops de colze a temps!

Pobres emprenedors, tant d’esforç i al final per morir (empresarialment) abans de cinc anys. Un informe de Shikhar Ghosh de Harvard esmentat per The Economist revela que la meitat de les
start-up americanes (la crème de la crème) no torna el capital invertit, i la meitat moren en aquest breu període.

Potser penseu que es tracta d’un mal cultural, una manera de fer dels californians. Però no, a Barcelona s’ha pogut comprovar en les últimes setmanes com un canvi d’algoritme al cercador Google esbocinava Softonic just quan la premsa no especialitzada descobria aquesta tecnològica i la forçava a fer un ERO només sis mesos després d’haver contractat un centenar de persones. Sense parlar de la mala vida que ha de portar la cúpula financera d’eDreams, un cercador de viatges que té una cotització en borsa que sembla una muntanya russa, hipersensible a cada comentari que fan els operadors.

No són excepcions. Recordeu el xip prodigiós de Baolab Microsystems? Està en concurs de creditors. I en una situació semblant es troben Oonair, Yuilo i alguna altra. Els experts diuen que n’hi haurà més. Fins i tot en sectors més soferts que el tecnològic. Perquè, segons com es miri, en tecnologia n’hi ha prou amb tenir una idea i el que falta és convèncer els inversors. Però en biotecnologia les coses són més dramàtiques: hi ha una idea per a la qual es requereix un equip científic que l’ha de testar a mitjà termini en pacients…

L’únic bo de tot això és que alguns ho aconsegueixen. Els mercats que es regeixen pel winner
takes all (en què el guanyador captura una part important de la recompensa, però la resta es queda a la cuneta) deuen ser excitants i et poden fer d’or. Encara que ja em direu què té a veure tot això amb l’economia. I encara més. Què té a veure tot això amb crear ocupació.

Però, en fi, és el món que ens ha tocat viure.

(Publicat a La Vanguardia el 15 de novembre de 2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s