El mal espanyol?

En aquest país ha corregut massa diners solts com per no deixar rastre

S’ha fixat vostè que gairebé no hi ha constructores estrangeres que operin a Espanya? Sap per què?” El constructor es queda en silenci i respon teatralment: “Per dues raons. Perquè estan cansats de la política de dúmping de preus que practiquen els grans constructors espanyols, i perquè aquest és un mercat tan protegit que els és impossible accedir-hi si no paguen”. La primera raó era coneguda. La segona també, però és rellevant perquè explica en part la recent eclosió de casos de corrupció on polítics, constructors intermediaris de tot tipus van sempre de bracet.

El país està perplex. La gent pensava que dormia a Berlín però s’ha despertat a Nàpols. S’aventuren molts factors i tots expliquen en part el que està passant. Alguns són culturals: “Ja ens agradaria ser nòrdics, però som així. Nosaltres i els llatinoamericans”. D’altres estan relacionats amb la transparència de l’administració. D’altres encara tenen a veure amb l’actitud dels jutges de l’Audiència Nacional. Abans es dedicaven al terrorisme. Ara han d’ocupar el temps amb altres causes. Però les explicacions que més venen són les relatives a l’enorme pes de la construcció i l’immobiliari en l’economia.

D’entre els personatges que pul·lulen al món de la corrupció els més odiats són els polítics. Però els més interessants són els intermediaris, els mitjancers. Intermediari no és sinònim de comissionista. No obligatòriament. Tampoc és algú que practiqui una activitat il·legal. Són intermediaris els bancs d’inversió, les consultores i en general tots els individus que troben una oportunitat i l’ofereixen a un tercer. Aquesta intermediació està en l’abecé dels negocis…

Imaginin ara vostès les palades de diners que van arribar a Espanya a través de la banca en tot aquell període. Recordin la riuada d’obres públiques encarregades per les administracions. I pensin en l’enorme quantitat d’oportunitats que es van obrir en un període d’expansió urbanística sense precedents. “Tant, tant, que el que fa peculiar al cas espanyol és el nombre de gent que es va ficar en el negoci de la construcció sense tenir diners ni el més mínim coneixement del sector, però amb la papereta de l’oportunitat, la papereta que li donava accés a la decisió d’una administració i li garantia la jubilació” segueix el constructor.

Repassin els balanços de les constructores en el canvi de segle. Mirin quin era la seva mida el 2000 i on van arribar el 2008. Imaginin quants diners pagats per comprar sol, per pagar empleats, per construir l’obra. Imaginin quants diners pagats a intermediaris (legalitzats o no). I imaginin tota aquesta caudal de diners circulant solt per un país…

Massa diners per no deixar rastre.

En economia anomenen “mal holandès” a situacions com la que va viure Holanda en descobrir grans borses d’hidrocarburs. Va provocar una gran entrada de divises, però també l’alça de la divisa i la pèrdua de competitivitat i d’exportacions. Pot ser que algun dia els economistes acabin estudiant el “mal espanyol”.

(Publicat a La Vanguardia l’1 de novembre de 2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s