El tubercle

Naps, magranes i cup-cakes, de com el Estats Units determinen la nostra manera de menjar

Segurament ja heu vist l’anunci a YouTube. Hi surt Michelle Obama amb un tubercle de color rosa a la mà i taral.leja un rap que se sent de música de fons. Dura tan sols sis segons, però estan ben aprofitats perquè del que es tracta és de conscienciar la població sobre la importància de les verdures a la dieta.

Els graus d’empatia del poder polític cap als ciutadans són molt diferents als Estats Units i a Europa. És difícil imaginar-se el marit d’Angela Merkel venent les virtuts de la col. Per exemple. O pensar en la senyora de Mariano Rajoy glossant les bondats dels grelos (fulles de nap) per televisió. El tubercle que porta a la mà la dona del president americà és un nap,

turnip en anglès. I d’aquí la cançó que se sent de fons, Turnip for what? , amb referència a una cançó de DJ Snake I Lil Jon, Turn down for what?

No és la primera vegada que Michelle Obama actua com a prescriptora d’aliments. I no és l’única persona pública que ho fa en un país acostumat a difondre modes alimentàries. Els americans saben publicitar bé els aliments. Moltes vegades, el factor que actua com a estímul és la salut, l’ansietat de la població pel menjar sa. Fa dues dècades van posar de moda les fruites vermelles per les qualitats antioxidants i per preteses propietats anticancerígenes. El resultat ha estat la disseminació del cultiu de móres i maduixes (les més pròximes al Magrib). Avui ensopegues amb les punyeteres baies per tot arreu. Fa tres anys van repetir la mateixa operació amb la magrana i per raons molt semblants. Ara la magrana ja és als plats de molts restaurants. Aviat la veurem en tota mena de productes i formats a les prestatgeries dels supermercats.

En altres casos, el factor que actua com a desencadenant és d’àmbit cultural. La indústria del cup-cake (aquestes magdalenes hipercalòriques inflades de sucre) volia posar fi a l’associació d’aquest producte amb l’Amèrica conservadora (aquesta imatge de la mama fent tota classe de pastissos, que tant agrada al Tea Party). Van treure Sarah Jessica Parker endrapant un cup-cake en un episodi de Sexo en la ciudad i va millorar molt la reputació de la indústria del cup-cake. Podríem continuar amb la moda de les hamburgueses gurmet llançades pels xef americans, i així anar fent…

El nostre és un país de cuiners. Alguns amb molta estrella. Però és un país que té moltes dificultats per vendre els seus propis productes. Fa anys que els italians marquen el camí. Ja sigui amb el vi, amb l’oli o amb els cantuccini (molt més internacionals que els homòlegs carquinyolis, de distribució i ambició més reduïda).

Encara tenim molt per aprendre.

(Publicat a La Vanguardia el 18 d’octubre de 2014)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s