L’altre disseny nòrdic

Un suec reinventa els símbols nacionals de Finlàndia, segrestats
per l’extrema dreta

Finlàndia és un país petit, d’una mica més de cinc milions d’habitants. Té una elevada cohesió interna que li ha permès salvar recessions com la del 1990, quan va perdre per defunció la Unió Soviètica, el seu principal client. Finlàndia té poca immigració perquè és una mica lluny del món, fora de l’abast de les grans xarxes de comunicació. Té un sistema educatiu tan senzill com envejable i un entorn institucional en el qual la correcció política és norma.

Tot i així, la crisi ha erosionat les columnes que sostenen l’edifici finlandès. El rebuig al Sud europeu que viu de l’euro i a la immigració (per petita que sigui) ha estat la benzina que ha facilitat l’aparició d’una forta ultradreta. El govern l’acusa ara d’haver-se apropiat dels símbols nacionals finlandesos, d’incomodar a la resta de la població i inhibir-ne la propensió a utilitzar-los. Per resoldre-ho, el govern ha encarregat a una agència de publicitat que redefineixi els símbols nacionals i n’incorpori nous valors. L’agència es diu Bob the Robot.

No és la primera vegada que la identitat corporativa i el món del branding s’enfronten a reptes com aquest. Des que el 1977 el dissenyador Milton Glaser va desenvolupar el logotip “I love NY” (amb el cor vermell en lloc del “love”) les ciutats de mig món s’han encomanat a dissenyadors i gurus de la marca per vendre’s a l’exterior. Tampoc no és estrany veure agències de publicitat vendre països sencers. El que és menys normal és que a un dissenyador li encarreguin redefinir els símbols d’un país.

La cosa podria acabar aquí. Però no. És una mica més complicada. Perquè l’agència Bob the Robot ha triat el dissenyador Henrik Nygren perquè resolgui l’encàrrec. Però és que Henrik Nygren és suec! És a dir, és un estranger, i no un estranger qualsevol! Finlàndia ha viscut la major part de la seva història sota l’ocupació sueca (cinc segles) i algunes dècades sota l’estreta vigilància russa. De cap dels dos períodes en guarda Finlàndia un gran record. I el que n’ha quedat ha estat una minoria sueca, petita però poderosa. Una mica menys de 300.000 persones.

Perquè m’entenguin i que les coses siguin una mica més gràfiques. Provin d’imaginar que arriba el dia en què el Govern central s’atipa que la bandera espanyola sigui exhibida en manifestacions neonazis. I que un enviat del ministeri que dirigeix José Manuel García Margallo contractés una agència de disseny de Portugal perquè redefinís els símbols nacionals espanyols. Provin de pensar que l’agència en qüestió s’adreça al dissenyador d’una minoria per a…

Però no continuïn per aquí, perquè és impossible que una cosa semblant pugui passar aquí a baix. Això de Finlàndia podrà sonar naïf, ingenu, una mica com la vida vista per Pippi Langstrum. Però quina enveja fan de vegades aquests nòrdics i amb quina naturalitat resolen les coses més explosives.

(Publicat a La Vanguardia el 27 de setembre de 2014)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s