Els propers 50 anys

Fins a principis dels 70, les grans empreses funcionaven com els ministeris i els “business plan” s’assemblaven molt més als plans quinquennals soviètics que a aquestes presentacions tan originals de les start up més juvenils. Però va arribar la primera crisi del petroli. I amagades al seu darrera, hi havia les empreses japoneses, que en la dècada dels 80 provocaven tanta o més por que el que ens acabarien fent els xinesos més tard. De sobte el món es va tornar més inestable, menys previsible. Les grans corporacions van deixar d’assemblar-se a portaavions sense marge per maniobrar per convertir-se en petits vaixells preparats per esquivar l’onatge i el mal temps. O això o desapareixien.

La ciència del management, que fins aleshores havia estat una manera cara de fer relacions, de col•leccionar el màxim nombre de targetes de presentació possible (llavors encara no ho anomenaven networking) i de treure’s un títol, va començar a comptar per a les empreses.

Hi ha dues publicacions que han actuat com a referència d’aquells anys. Una, la Harvard Business Review, nascuda en el venerable entorn de maó i heura d’aquesta escola bostoniana en la qual es va forjar l’estudi de casos concrets com a mètode per ensenyar a manar. L’altra, la McKinsey Quarterly, en la qual trimestralment els cervells d’aquesta consultora hi aboquen tot el que saben. La Quarterly va néixer el 1964, i per celebrar el mig segle de vida han publicat un especial dedicat a per on va el món i a quina serà la funció que els espera als caps i a tots aquells que es volen dedicar a la gestió.

Val la pena llegir-lo.

El marc general que presenten per al pròxim mig segle apunta a més volatilitat i a la necessitat de prendre decisions amb més rapidesa. I tres són els vectors que condicionaran aquest entorn. Un, l’envelliment: envelliran les societats, però, esclar, també ho faran els consumidors i també els empleats. El segon vector és l’ascens de les economies emergents, allà d’on sorgirà la demanda futura. Per això descriuen exemples de ciutats de nom impronunciable que encara avui semblen viles sense urbanitzar però que en una dècada comptaran amb milions de persones disposades a gastar.

El tercer factor és la tecnologia. De la tecnologia s’ha parlat tant que desencadena tota classe d’escepticisme. Però les conclusions dels McKinsey és que el que estem veient (internet, connectivitat, mobilitat) s’accelerarà de forma vertiginosa. La intel•ligència artificial penetrarà de tal manera en l’estructura productiva que els caps perdran definitivament tota l’aura que pugui donar-los els coneixements tècnics. El seu paper serà desenvolupar les funcions que les màquines no sàpiguen fer: negociar, motivar el seu equip i decidir.

En els propers 50 anys, els caps estaran molt més sols.

(Publicat a La Vanguardia el 22 de setembre de 2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s