Gendarme d’Europa?

Marcit el somni federalista, desolada l’economia, hi ha qui mira cap a Alemanya per frenar el virus secessionista

L’aeroport de Berlín-Brandenburg es va projectar el 2006. Havia d’estar operatiu el 2011, però el més probable és que no ho estigui abans del 2017. I el que és pitjor, la factura és de gairebé el doble del que s’havia previst. La broma li ha costat el càrrec a Klaus Wowereit, l’alcalde berlinès de l’SPD. Però el fiasco de l’aeroport berlinès és una de la desena de grans obres empantanegades a Alemanya: el tren subterrani de Leipzig, l’Elbphilharmonie d’Hamburg, el pla 21 de Stuttgart o el metro de Colònia. En tots els casos els retards són importants i els pressupostos inicials, curts.

Sembla un contrasentit. Una de les economies amb més capacitat tecnològica del planeta flaqueja per les infraestructures. I això es deu, en part, al clima d’austeritat que propaga el Govern d’Angela Merkel. Els economistes asseguren que algunes infraestructures ja presenten signes de deteriorament per falta de manteniment. Però la cancellera insisteix que la xarxa de transports alemanya és una de les millors del món. El mateix origen és al darrere dels fiascos esmentats. Els pressupostos d’aquestes grans obres estan infracalculats de manera deliberada per
esquivar les restriccions imposades pel Govern federal. I ja se sap, als polítics locals, tant aquí com allà, els agrada deixar el seu nom associat a una gran obra…

Alemanya creix, es fa forta i s’ha quedat sola portant el timó d’Europa. Amb França encallada i el
Regne Unit al divan per l’assumpte escocès, és l’única economia que pot assumir un programa de grans inversions per estirar els socis de la UE. Però a Alemanya li costa pensar com una gran potència. I li sobren responsabilitats. L’última que li volen assignar és convertir-la en l’ancoratge continental, el mur davant el qual vindran a morir tots els somnis disgregadors.

La premsa anglosaxona, rapidíssima per situar-se en escenaris possibles, va aquests dies plena de reportatges sobre el virus secessionista. Perceben tensions a Sardenya, al Tirol del Sud, a Flandes… Si a Escòcia guanya el sí, raonen, la pressió per abandonar els valons serà insuportable. Europa es desintegra! Vostès diran que què tenen a veure els uns amb els altres. Què té a veure el nacionalisme folklòric sard amb el separatisme hanseàtic dels flamencs o la inquietud dels
germanoparlants d’Itàlia. Probablement, poc. Ni en el furor secessionista ni en les ganes d’anar-se’n d’on són. Però tampoc no tenen res a veure els pobres i consentits escocesos amb els més escaldats i ordenats catalans (ja em direu, si no, en quina part del continent hi ha tanta capacitat d’organització com en la de la mani de dijous). I tot i això, els mercats financers vinculen ja el
destí d’ambdues nacions…

Marcits els projectes federalistes a Europa, desolada la seva economia, només quedaria per alguns la cohesió sota un ordre alemany. Sense fer gaires diferències entre uns i altres. Ai.

(Publicat a La Vanguardia el 13 de setembre de 2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s