Benvolgut Pep

La gent accepta les elits si se’ls enganxa part del que guanyen. Com les engrunes que cauen de la taula

Benvolgut Pep. No hi ha com unes bones vacances per prendre bé el pols de les coses. Sense televisió, sense mòbil, sense internet. Quin plaer disposar d’un mes de desconnexió per tenir una perspectiva clara del que està passant. I aquest agost, de veritat Pep, ha estat molt productiu. He vist que Putin ha ficat els nassos a Ucraïna. Però ja et diré que a mi el que m’ha impressionat són aquests 20.000 joves occidentals (vint-mil!) allistats a la guerra santa islàmica a Síria i l’Iraq. Això sí que és internacionalisme! Tu recordaràs que quan érem joves, n’hi va haver que van anar a Nicaragua després de llegir-se el Che. Però eren quatre (o tres). Ara se’n van en massa. Es dopen jugant al Call of Duty, es llegeixen quatre pamflets islàmics i, apa, a llescar colls en directe i a clavar trets. És fort, no?

Ja sé el que em diràs, Pep. Que en el fons la culpa és del sistema, que no els dóna sortida, tret de feines precàries i mal pagades. I encara gràcies. Tu sempre has estat una mica capellà, Pep. Però tampoc no et diré que no. Acabo de veure que el millor periodista financer, Martin Wolf, del Financial Times, ha publicat un llibre que va una mica per ací (The Shifts and The Shocks). Diu que a les elits occidentals se’ls ha anat la mà amb la crisi financera i la bogeria del deute. La gent està enfadada amb els financers per haver-la fet massa grossa. Amb els intel•lectuals per no veure-la venir. I amb els polítics per no moure un dit. I quan la gent s’enfada, deixa de tenir la ment oberta i es tanca en una cova. O se’n va a fer la gihad.

La gent, raona Wolf, accepta les elits si se’ls enganxa una mica dels diners que guanyen (allò de les engrunes que cauen de la taula en una fartanera). Però tanta riquesa al teu voltant sense veure un euro, cou. Wolf acaba afirmant que el que està en joc ara és la democràcia. Aquest home exagera una mica. Però no està malament per enquadrar el que passa al nostre voltant. Jo pensava que ja ho havia vist tot.

Gurtel, la corrupció, els sobresous municipals, aquests grans tribunals que ho són tot menys imparcials. Fins que vaig llegir això de Jordi Pujol. Això sí que és fort, Pep. Predicar sobre valors tota la teva vida, renyar a tots els que t’escolten, endrapar una mandarina per dinar (perquè això sí, frugal ho era i encara ho deu ser) per acabar finalment confessant que tens comptes a Andorra? Homeeeeee…

Això del Pujol m’ha fet veure que sí, que estem en una crisi profunda. Per això, perquè la cosa és tan greu, m’ha molestat tant que els del Govern de Madrid s’hagin llançat com llops sobre Pujol. Ensenyar tant ullal per tapar les teves vergonyes és lleig. Sobretot si, de passada, el que vols és carregar-te tot el que està passant a Barcelona. Que al cap i a la fi no és més que gent que demana de revitalitzar la democràcia votant. En fi, Pep, deixo de donar-te la llauna.

Ens veiem dijous.

(Publicat a La Vanguardia el 6 de setembre del 2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s