L'”accident” Pujol i la banca andorrana

Andorra és el millor lloc per col.locar els diners -declarava somrient a aquest diari un banquer fa uns mesos-. Ja no és un paradís fiscal, però és un refugi segur, on no hi ha l’obligació d’informar dels nostres clients si no ens presenten una demanda expressa i fonamentada”. Avui, aquestes paraules sonen llunyanes després del vendaval polític i mediàtic provocat per la confessió de Jordi Pujol el passat 25 de juliol. Aquell dia, el que va ser president de la Generalitat entre el 1980 i el 2003, va revelar l’existència d’un compte amb 4,3 milions d’euros a Banca Privada
d’Andorra (BPA). El sistema financer andorrà tem ara els efectes que el cas pugui tenir sobre la transició iniciada l’any 2009 i en particular sobre les negociacions que el Govern del
Principat manté amb l’Executiu espanyol.

El tram final d’aquesta transició és la negociació que manté l’equip del ministre de Finances, Jordi Cinca, amb les autoritats espanyoles. L’objectiu és tancar un conveni de no doble imposició (CDI), l’impuls del qual ha d’arribar d’una trobada prevista per dimarts vinent entre el cap del Govern andorrà, Toni Martí, i el president espanyol, Mariano Rajoy a la Moncloa. “El problema és que el cas Pujol acabi per contaminar aquestes negociacions, i això no és bona notícia per a Andorra” assenyala una font jurídica.

El sistema financer andorrà, un 18% del PIB, gestiona uns 41.000 milions d’euros en balanç i uns actius de 7.100 milions (dades del 2013). Es tracta, majoritàriament, de comptes de no residents. “Una xifra insignificant si se la compara amb la de centres com Suïssa, Luxemburg o Singapur”, afirma un banquer. El que és rellevant, tot i això, és que molts d’aquests fons són de clients espanyols. “Sobretot catalans, bascos i valencians que, per raons històriques, van portar aquí els seus diners en moments molt concrets…”

La major part d’aquests patrimonis van ser regularitzats a finals del 2013, durant l’última amnistia fiscal aprovada per la Hisenda espanyola. “Van regularitzar les persones amb capitals de més d’un milió d’euros. Els patrimonis més petits, de comerciants, petits empresaris o professionals, van optar per no acollir-se a l’amnistia. Esperen una regularització futura, però no serà fàcil”, comenta un altre banquer. L'”estoc” de capital espanyol que va quedar al marge de l’amnistia pot suposar al voltant del 30% dels dipòsits. “No sembla que els últims esdeveniments els hagin posat nerviosos. Han fet alguna trucada, però res més”.

Andorra va deixar de ser un paradís fiscal el 2009. A l’abric del clima creat amb la crisi del 2007. Els paradisos fiscals s’havien col.locat en el punt de mira del G-20 i, a instàncies d’Angela Merkel i Nicolas Sarkozy, es va donar mandat a l’OCDE perquè monitoritzés la “normalització” d’aquests centres financers.

El 2010, Andorra eliminava el secret bancari i es firmava -entre altres convenis- el d’intercanvi d’informació tributària sense caràcter retroactiu.

En realitat, malgrat que va pressionar perquè la transició fos el més lenta possible, la banca andorrana ja s’havia anticipat als canvis legislatius. El sistema financer el conformen només cinc bancs (Crèdit Andorrà, Andbank, Mora Banc, Banca Privada d’Andorra i Banc Sabadell d’Andorra). Quatre d’aquestes entitats són d’origen familiar, inicialment creades per complementar els negocis en el tabac, el comerç o el sector immobiliari. Després va arribar la seva professionalització. I en l’accionariat d’alguns d’aquests bancs s’hi va arribar a asseure la banca espanyola (Banco de Bilbao, La Caixa, Caixa de Catalunya), que en determinats moments hi va recórrer per formalitzar determinades operacions inviables al sud de la frontera.

En qualsevol cas, amb el canvi de segle, “la banca andorrana va entendre que les coses deixarien de ser fàcils, que s’havien acabat les maletes amb efectiu. Calia sortir a buscar aquest capital a l’exterior -comenta un altre banquer-. Calia abandonar el monocultiu d’espanyols i buscar altres capitals, sobretot llatinoamericans”. Crèdit Andorrà i Andbank van obrir les seves primeres filials a l’exterior.

“Andorra va deixar de ser un paradís fiscal per avançar cap a una economia de fiscalitat competitiva (baixa) amb suficients garanties de privacitat -explica un altre jurista-. Un sistema en el qual si no es detecta una transferència o un extracte de compte corrent, és a dir, si no hi ha documents que ho avalin, és impossible saber si algú té o no un compte al país”. Un sistema, a més a més, que impedeix la petició de llistes de noms (conegut com a fishing expedition ), com l’utilitzat per la ultradretana Manos Limpias. Tot semblava, doncs, ben lligat.

Fins que va arribar l’accident…

L’accident es deia Jordi Pujol. El polític va prendre la decisió de revelar el compte d’Andorra després de llegir una informació del diari El Mundo del 7 de juliol del 2014 en la qual es donaven detalls de transferències de diners dels seus familiars des d’un compte d’Andbank a un altre de Banca Privada d’Andorra que es van fer el 2010.

“Allò va posar tothom molt nerviós. Aquest país havia decidit treure’s de sobre determinat tipus de clients i ara apareixia BPA i trencava l’equilibri”. explica un banquer. “S’havia sobreentès que ningú no acceptaria cap compte de persones políticament exposades (PEP) per les seves sigles en anglès). Això ens tornava a una imatge que volíem oblidar. A cap negoci no li va bé tanta pressió mediàtica”. Els moviments de compte que van desencadenar l’alarma dels Pujol eren la resposta a la invitació dels gestors d’Andbank (on els diners havien romàs durant 34 anys) a cancel.lar els seus comptes. Encara que això tampoc no ha deslliurat el banc dels Ribas Reig i els Cerqueda de les crítiques: “La veritat és que podien haver-los convidat a transferir aquestes sumes a Singapur o les Bahames, ens hauríem estalviat tot això…”

La crisi ha revelat l’existència de diferents estratègies entre la banca andorrana. Una de més conservadora i una altra de més agressiva, com la que reflecteix la lluita comercial entre Andbank i BPA, que han competit per gestors i que han portat la seva guerra al mercat espanyol, on van lluitar per Inversis, fins que els March van optar per vendre als primers. “No ha estat fàcil adaptar-se i canviar de mentalitat. Hi ha hagut qui va aprofitar la transició per captar capitals d’altres paradisos fiscals. Hi ha molt negoci per fer amb el nou sistema, però no tothom ho ha entès així” es defensa un altre banquer, més conciliador.

La tempesta arriba a més en uns instants en què les relacions entre Catalunya i Espanya no passen pel seu millor moment. “Andorra és un país neutral i no té res a dir amb el que passa a Catalunya -explica un polític de l’oposició-. Però Toni Martí té bona sintonia personal amb Rajoy. Si ara hi hagués al Govern Marc Forné o Òscar Ribas, que tenien molta proximitat amb Pujol i amb CiU, les coses serien més complicades”.

El Govern andorrà vol col.laborar amb Madrid. “Fins i tot diria que tenen certa síndrome d’Estocolm -intervé el responsable jurídic d’un banc-. Però esclar, som sobirans des de fa 800 anys, tenim les nostres lleis i cal respectar-les. El Govern no pot passar-hi per sobre per acontentar Madrid, ni tampoc pot semblar que es posa del costat de la banca”.

Aquest dilema es reflecteix en la defensa que estan fent els advocats de Pujol per endarrerir el procés. “De la manera que s’han plantejat les coses, Pujol té possibilitats fins i tot de guanyar”, coincideixen mitjans jurídics andorrans. “Això serà lent. I el temps és un bon aliat per a Pujol”. Una cosa que no fa gaire feliços als bancs. “El soroll no és bo per als negocis, ja se sap. Si això es converteix en un serial, hi perdrem tots”.

(Publicat a La Vanguardia el 31 d’agost del 2014)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s