On va el diner

La sensació de Wall Street aquesta última setmana ha estat The Honest , una companyia que es dedica a la venda de bolquers i productes infantils creada per Jessica Alba. L’actriu Jessica Alba, la de pel.lícules com Sin City o Els quatre fantàstics. En només unes hores, la companyia va aconseguir captar 70 milions de dòlars amb els quals reforçarà l’expansió internacional i prepararà la seva sortida a borsa. Jessica Alba, mmm… Ningú no dubta de la seva gràcia personal. Ni que pugui creure’s de debò que els productes de l’empresa que ha inventat són els més segurs i els més ecológicamente friendly. Però el que sorprèn és la parafernàlia que envolta l’empresa, que es qualifica de start-up De la mateixa manera que es caracteritza Jessica Alba d’emprenedora. I sorprèn també que tota mena de fons de capital hagin mostrat la voluntat d’aconseguir un trosset de l’empresa perquè intueixen que hi faran molts, molts diners.

Fins ara, aquesta facilitat per captar recursos era patrimoni de la gent que es dedicava a les
app i als smartphones . Apareixia un nano de vint anys amb un got de Starbucks a la mà i cara de no haver dormit en tota la nit i assegurava que estava a punt de canviar el món amb una aplicació que permetria connectar tots aquells que volien caçar mosques (per exemple). Els fons de capital apareixien en massa. Després resultava que aquesta aplicació no canviava el món. En realitat no canviava res, però l’arribada d’una altra iniciativa tapava el fracàs de l’anterior.

El mercat sempre ha recompensat en excés tot el que li arribava de Silicon Valley. Però com s’ha pogut comprovar amb The Honest, el mercat sobreactua amb tot el que arriba de Califòrnia, convertida ja en la primera potència mundial de l’economia immaterial.

Tot això els pot semblar llunyà. Però és cap a on apunta el futur en unes economies en què els bancs tindran cada vegada menys protagonisme. La indústria del capital risc a Silicon Valley és tan potent que en la majoria d’operacions de fusions i de sortides a borsa dels dos últims anys els bancs no hi han tingut res a veure. I no només això. Empreses com Google o Amazon, i una infinitat de petits bandolers digitals, es disposen a ocupar el paper que tenia la banca en la concessió de crèdits. Ho tindran fàcil. Ens coneixen més que els bancs. Tenen més diners. I bastant més prestigi que la injuriada banca.

Vist en perspectiva, el que ha passat a Espanya en els últims trenta anys haurà estat un cas únic. Hi havia tanta oficina bancària i tants treballadors que al final havien acabat per convertir-se en una cosa semblant al conseller espiritual de l’empresa o de la família. Ara, després de tanta fusió i de tant estalviar en despeses de personal, entrar en una oficina bancària s’ha convertit en una experiència inclassificable.

Tot tret d’en una experiència espiritual.

(Publicat a La Vanguardia el 30 d’agost de 2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s