Salaris baixos, nostàlgia de la inflació

La producció industrial a la zona euro ha caigut un 0,3% inesperat al juny. Portugal ha vist lliscar l’índex de preus de consum fins a un 0,7 negatiu i a Itàlia (on el deute públic va registrar ahir un nou record) la inflació ha caigut al zero. Fa mesos que l’economia europea flirteja amb la deflació, segons l’opinió dels economistes de l’FMI. Però tant el Banc Central Europeu (BCE) com el germà rondinaire, el Bundesbank, rebutgen que això pugui ser possible. El banc que governa Mario Draghi, que té com a missió vetllar perquè els preus es mantinguin entorn d’un 2%, tanca els ulls i serra les dents en espera que l’última injecció de liquiditat a la banca (aprovada en el consell del mes de juny) acabi aquesta tardor traduint-se en més crèdit de la banca a les empreses i les famílies.

En el cas del banc alemany, l’afirmació que no hi haurà deflació obeeix més a les pètries conviccions del seu president (Jens Weidmann s’expressava d’aquesta manera ahir en una entrevista a Le Monde) que a una lectura desacomplexada de les xifres.

En aquesta mateixa línia es mouen la major part d’economistes i governs: no hi ha deflació perquè aquesta no afecta tots els components de l’índex (només l’energia i els salaris). La confusió, afegeixen, és cultural: l’Europa del sud, acostumada durant anys a la inflació, ha d’entendre que ha entrat en una fase de preus estables.

(Publicat a La Vanguardia el 14 d’agost de 2014)

Pot ser que sigui cert. Però en la mesura que el model de competitivitat alemanya, basat en la contenció i reducció dels costos laborals, s’estén cada vegada a més economies, a un li queda poca fe per imaginar que la demanda creixerà i amb ella es desencadenarà la recuperació
europea. Al Regne Unit, amb un Banc d’Anglaterra que governa Mark Carney i amb una cultura monetària més propera a la Fed americana, les coses es veuen una mica diferents. Allà la recuperació està en marxa i es crea ocupació… però els salaris també baixen (per primera vegada des del 2009, quan va començar la recessió) i els preus no pugen. La resposta a aquest misteri és en el tipus d’ocupació que es crea: de baixa qualitat, més mal pagada.

Amb aquests sous, creieu-me, no hi ha qui creï inflació!

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s