Compartir

Les anomenen tecnologies disruptives, perquè poden acabar en un termini relativament curt de temps amb productes o serveis consolidats durant dècades i expulsar la competència del mercat. No és exactament l’objectiu d’Über, empresa que posa en contacte als que busquen mitjà de transport urbà i els que s’ofereixen per això. Ni tampoc el d’Airbnb, web a través del qual trobar particulars que ofereixen el seu apartament per passar uns dies a Munic, Tolosa de Llenguadoc o Barcelona. No és aquesta en aparença la intenció de l’anomenada “economia col·laborativa”, la sharing economy. Però estaran d’acord que no hi ha res més disruptiu, ni que provoqui tanta por, com el que va passar dimarts passat, quan milers de taxistes van sortir al carrer per protestar per la proliferació d’empreses que actuen com a mitjancers en el transport de viatgers. No el van trobar, però si arriben a ensopegar amb un associat a Über al mig del carrer, hauria acabat a l’hospital.

Über, com Airbnb, Eatwith, Odesk i altres empreses d’aquesta mena tenen en comú l’existència d’una plataforma tecnològica que garanteix la seguretat de les transaccions entre particulars a canvi d’un percentatge. És una idea simple, i d’aquí el potencial corrosiu. Per què no puc oferir el meu cotxe per transportar qui em pagui si estic a l’atur? Per què no puc fer un sopar a casa meva per a dotze comensals que m’arriben de Finlàndia i em paguen bé? Les preguntes són tan legítimes com justificades són les ires dels taxistes de dimarts, que intueixen que una part important del pastís del que han menjat durant anys se’ls està escapant de les mans.

No serà fàcil convèncer-ne uns i d’altres. Tampoc no està clar que l’administració en surti ben parada del seu paper d’àrbitre. En defensa de l’actual estat de coses es pot argumentar que l’intrusisme no és legítim. Que hi ha activitats que estan regulades perquè això garanteix la protecció dels consumidors i de la recaptació fiscal. Però estan vostès segurs d’això? Realment es convencerà molta gent amb aquests arguments?

La major part de les empreses que actuen en aquest sector procedeixen d’una Califòrnia que fa anys que està immersa en les maneres de la desregulació i de la minimització de les activitats de l’Estat. Una cultura que és molt lluny de la dels funcionaris barcelonins, que tremolen cada vegada que tracten de la qüestió en una ciutat que s’ha convertit en el quart mercat mundial d’Airbnb! El més disruptiu -per continuar amb la paraulota- és que aquesta manera de fer i de pensar és acollida amb naturalitat pels més joves, que són els seus principals usuaris. Joves de nivell adquisitiu alt i mitjà-alt que veuen aquestes pràctiques un signe de modernitat. Una percepció tan legítima com la del taxista irat que veu com desapareix el seu modus viviendi.

Però així és la història.

(Publicat a La Vanguardia el 14 de juny de 2014)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s