Els algoritmes governen les societats modernes. Entrevista a Pilar Bayer

On aquesta catedràtica d’lgebra per la Universitat de Barcelona reflexiona sobre el poder de les matemàtiques, el creixent pes dels algoritmes en el món dels negocis i les possibilitats i riscos que comporten.

Fa uns dies, Pilar Bayer, catedràtica d’lgebra especialitzada en la teoria de nombres, parlava a CosmoCaixa de com els algoritmes governen les societats modernes, en el marc del programa B-Debat que organitzen Biocat i l’Obra Social de La Caixa.

No parem de parlar d’algoritmes. Però què són, en realitat?

Un algoritme consta dun conjunt de regles o passos que se segueixen per resoldre un problema concret. Tenim algoritmes per sumar, restar, calcular arrels quadrades… Els algoritmes han anat evolucionant en el temps, sempre en funció de les necessitats de cada moment. En trobem de lligats a la recaptació d’impostos, a la navegació marítima a ultramar, a la navegació espacial, a la navegació terrestre amb els GPS, i també a internet. En el món actual, que és un món cada vegada més complex, es treballa sobretot en algoritmes doptimització; es tracta doptimitzar processos que depenen de molts paràmetres.

El món s’ha fet més complex, però la nostra capacitat de càlcul també.

Per ser executats, els algoritmes necessiten les màquines. Primer van ser els àbacs, després el regle de càlcul, les calculadores, els ordinadors. Ara la capacitat de càlcul sha incrementat fins a límits impensables fa quatre dies. Moltes situacions del passat es resolien amb lexperiència i la intuïció dexperts, però ara tenim una gran capacitat de càlcul que ens permet processar quantitats ingents de dades. I això ens ha de fer replantejar moltes coses.

Per ser una matemàtica, parla amb molta prevenció d’aquest augment de capacitat de càlcul.

No, no. L’augment de la capacitat de càlcul ha de ser benvingut. Però també cal ser prudent. Amb algoritmes molt sofisticats shan creat productes financers que han contribuït a portar-nos a la crisi n què ens trobem. En el mercat de derivats en trobem bons exemples. Penso que la universitat hi té molt a dir. Sovint no s’arriben a conèixer les subtileses de certs instruments financers i dels algoritmes que els gestionen.

Doncs des de lopinió pública es té la percepció que les finances recorren cada vegada més als matemàtics.

Això és veritat a la City, a Wall Street. Però no en general. En economia, jo crec que un dels problemes és que shan creat productes financers amb l’única finalitat de maximitzar els beneficis dels inversors i de la banca. Potser, dentrada, no s’analitzen prou bé les conseqüències i al final qui les acaba pagant són els consumidors. En aquests casos, els governs van a les palpentes i actuen amb pocs coneixements. En això l’acadèmia podria fer un paper important, perquè no depn d’interessos electorals o lucratius.

Pensa que els governs fan poc?

Hi ha tot aquest discurs clàssic de la desregulació, que diu que el mercat s’autoregula. Penso que quan anàvem en tartana no tenia gaire sentit regular el trànsit. Ara, per continuar amb el símil, la majoria anem en cotxe i nhi ha uns quants que van amb bòlids de carreres. S’ha de regular.

No en fa un gra massa?

No. Disposem d’una gran quantitat de dades amb les quals podem ser molt més curosos. I em fa lefecte que si no es regulen bé les coses el que vindrà podrà ser molt pitjor del que hem vist fins ara. Un problema complex no es pot resoldre amb eines senzilles. Quan veig que hi ha persones que saben predir levolució de les situacions a llarg termini penso que o bé es deu a un grau dinconsciència o a una hipersimplificació dels problemes.

Mirat des de fora es diria que els economistes matemàtics han guanyat la batalla de les idees.

Ho pot semblar, però quins són els resultats? No van preveure res del que ha passat després. En medecina tu pots fer un diagnòstic només mirant la cara del malalt… o pots tenir en compte moltes més variables, anàlisis i estudis. A les finances passen coses tan sorprenents com que les agències de qualificació, que valoren empreses i països, són alhora jutge i part. Cal ser molt més científic, també a nivell social.

Avui els matemàtics han entrat a les grans empreses: Google, Amazon…

I tant! Google no sria on és sense l’algoritme PageRank. Però no sé si això passa a les empreses més petites i, sobretot, a les d’aquí. Encara no hi ha gaires matemàtics catalans que treballin en empreses com ho fan els de Microsoft, Amazon o Google. N’hi ha uns quants a empreses de consultoria. Però en general veig pocs matemàtics collocats en el món empresarial. Em dol veure com gent formada aquí, amb els nostres diners, acaben marxant a fora per manca de possibilitats.

Com veu la professió a Espanya?

Jo crec que hem arribat a un nivell internacional molt acceptable. Però encara ens falta capacitat d’influència en l’àmbit social.

(Publicat a La Vanguardia el 8 de juny de 2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s