Els banquers i els altres

Fins que va arribar la crisi del 2008, la banca en tenia prou amb ser avorrida. Un banquer avorrit és aquell que no s’exposa massa, que no es deixa portar per l’instint bàsic del ramat i que sap negar un crèdit encara que qui li demani sigui l’amic de l’ànima. Però la crisi ha demostrat que la banca ja no en té prou avui amb això. El món s’ha fet més global, més inestable i més propens a la creació de bombolles. I això obliga els banquers a extremar la cautela, perquè el negoci els pot punxar per on menys esperen.

 

En aquestes circumstàncies, els bancs deixaran menys diners i els deixaran més cars. I el paper que van arribar a tenir en el finançament de les empreses es reduirà en els propers anys. La banca no tornarà a ser la que era. Així és com ho veu Alfredo Sáenz, executiu de l’escola de ferro de Deusto que va començar en el món de l’acer i va acabar de primer executiu bancari al Banco Santander. Fa dos anys, una inhabilitació el va deixar fora d’escena. Però encara avui tothom se l’imagina tancat al despatx d’alguna torre molt alta aconsellant banquers en actiu.

 

Per això el que diu Sáenz importa. Dimarts passat, després d’un llarg silenci, Sáenz es va presentar per parlar a la Llotja de Mar de Barcelona, convidat per la Cambra de Comerç. Quan Sáenz va explicar tot això i va afegir que “hi haurà tensions de crèdit en el curt termini” i que “és una llàstima que empreses amb tecnologia, producte i mercat estiguin tan endeutades”, a més d’un empresari present al saló gòtic se li va refredar el peix al plat. Perquè el que estava dient és que la recuperació no els tornarà la banca activa que van conèixer abans de la crisi

.

La banca és imprevisible. Just en el moment en què Alfredo Sáenz finalitzava la seva conferència, van començar a córrer per la xarxa imatges de la feliç escapada de Miguel Blesa i la seva esposa, a Londres, on es van allotjar al domicili públic del cònsol espanyol. Vint-i-quatre hores després, el cònsol dimitia, però sense aconseguir esborrar la imatge de lleugeresa que sempre acompanya a l’expresident de Caja Madrid en totes les seves aparicions. Just el [contrari a la gravetat que es percep a les cares de l’antiga cúpula de la Caixa del Penedès quan es desplaça als jutjats. Aquesta setmana van anar a Madrid per declarar davant l’[Audiència Nacional per les pensions milionàries que es van autoadjudicar. Ningú no sap perquè els tribunals han començat per ells, quan els casos NovaGalicia, la CAM o Bankia es van instruir anteriorment. Però a Pagés i els seus els van fer en unes fotos -tots en fila, tots mirant a

càmera- que semblen tretes dels processos de Moscou[ ]. D’aquestes que et duren tota la vida.

La banca, va dir Sáenz dimarts, serà cada vegada menys rellevant en el futur. Però l’“instint bàsic del ramat” -la frase és seva- els promet notorietat pública per un bon temps.

 (Publicat a La Vanguardia el 24 de maig de 2014

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s