El que queda dels 70

El retorn al futur de Joan i Ermen. Fer negocis, canviar el món

En els primers anys 70, molts adolescents californians volien fer-se hippies i començaven a fumar herba. Però els que estudiaven, veien constantment la televisió, demanaven pizzes per sopar i vivien en cases adossades. Després, en sortir de l’institut quedaven al garatge d’algun d’ells i començaven a soldar xips i a imaginar-se com serien els ordinadors del futur.

Aquí, en aquells mateixos anys, el percentatge de joves desencaminats era bastant major. Alguns van tocar el dos a Formentera i d’altres més es van fer maos. Però també n’hi havia que estudiaven. Les pizzes a domicili no havien arribat, la televisió era avorridíssima, amb només dos canals, i no hi havia garatge en el qual reunir-se (Sant Quirze del Vallès encara era un poble, no hi havia adossades). Els d’aquí anaven molt d’excursió i eren molt menys rics que els seus homòlegs californians, que no sentien cap mena de pudor pels negocis. Això els va portar als ordinadors i, finalment, a Internet.

 

Els “techies” locals estaven molt més ideologitzats i, per coses de l’entorn, posats a la missió de canviar el món. Per això van optar per l’energia. Van participar en manifestacions antinuclears, van muntar cooperatives i van editar revistes amb nom de farratge. La seva opció tecnològica va acabar sent les energies renovables (aleshores batejades d’alternatives).

 

Els 70 són encara una dècada poc valorada. Però del seu caliu va sorgir el Silicon Valley que avui enlluerna al món amb les seves icones i un capitalisme que, segons com, sembla molt més ferotge del que es prometia. Els 70 també habiten entre nosaltres. D’una altra manera. El primer que ho va fer notar va ser Joan Vila, empresari de Girona, enginyer posat en l’energia, per a qui molts dels problemes actuals poden resoldre’s “amb idees dels 70”. Vila va dir allò de què “en els anys 70 érem feliços perquè admetíem que érem pobres” i defensa les polítiques d’austeritat com una manera de tornar a un passat que va ser millor.

 En això connecta amb un altre tipus sorgit del més profund d’aquells anys, Ermen Llobet, qui va formar part del nucli dur dels “techies” locals. Llobet va voler canviar moltes coses. Va fundar la cooperativa Ecotècnia juntament amb una desena llarga d’enginyers. I quan les renovables van fer eclosió, no van tenir més remei que vendre-la a Alstom. Van fer diners i això va permetre a Llobet entrar en molts projectes. Ara s’ha mig instal·lat en el Mas Vinyoles, a Sant Pere de Torelló, en una finca immensa, entossudit a acollir iniciatives d’emprenedors. Hi ha qui pensa que se’n va lluny. En realitat, per a ell, ha de ser com estar al centre de la terra.

(publicat a La Vanguardia el 10 de maig de 2014)

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s