Memòria de peix

Sis anys després d’haver portat el sistema financer al col.lapse, els crèdits ‘subprime’ tornen a córrer

Ara fa quatre anys, un banc va concedir a la senyora Pepita un préstec hipotecari perquè pogués comprar un pis. La senyora Pepita viu de fer feines per les cases i té tres fills calavera que la sagnen a diari. Però aquesta situació personal tan complicada no va impedir que, per tal d’acabar de comprar el pis, el banc completés el préstec amb un crèdit comercial que, com la hipoteca, encara no ha amortitzat.

Vist amb perspectiva, el préstec hipotecari i el crèdit de la senyora Pepita van ser el resultat de les relaxades lleis que regien en els anys de la bombolla financera i immobiliària… Només l’atzar explica que aquesta persona sense nòmina fixa hagi pogut complir cada mes amb les quotes del banc… Bé, això és el que pensava fins dijous passat, quan la senyora Pepita va rebre una publicitat del mateix banc que li comunicava que tenia a la seva disposició un (altre) crèdit de fins a 18.000 euros que podia formalitzar en un temps rcord de dos dies.

No és un fenomen allat. Els crèdits subprime han reaparegut en l’escena financera americana des de fa ja uns quants mesos, segons denuncia (sense cap efecte aparent) la premsa econòmica. Ja saben. Crèdits a alts tipus d’interès, amb un risc important, concedits a persones amb difícil accés al finançament i que després són empaquetats i revenuts a inversors amb ganes de rendibilitats encara més elevades. Només que aquesta vegada no es fan servir per comprar cases, sinó per comprar cotxes. I els mateixos arguments que es van utilitzar per justificar la compra de cases (el preu de l’habitatge no baixa mai) s’adapten ara a la compra de cotxes (un cotxe sempre té sortida en una economia que va cap amunt…).

Se sabia que la recuperació americana era una de les més fràgils dels darrers cinquanta anys. Però el que no era tan conegut és que alguns dels indicadors que reflecteixen aquesta recuperació la bona marxa de la venda de cotxes n’és un s’expliquin pel recurs al pitjor dels deutes. Es calcula que el 30% dels crèdits concedits per comprar cotxes als Estats Units són crèdits subprime , de devolució complicada. Però van en augment. Tan lucratiu és ara per ara el negoci que el terme subprime , del qual fa quatre dies fugien els gestors de carteres, suscita novament l’interès dels inversors més agosarats.

Deia John Maynard Keynes que la memòria financera dura una generació. Però això devia ser abans de l’arribada de la televisió i del rentaplats, perquè, comprovada la lleugeresa amb què es comporten avui determinats banquers (i també la senyora Pepita, que el primer que ha fet és somiar tapar algun forat…), sembla que siguem a punt de tornar a les pràctiques que ens van portar fa quatre dies al desastre. Dels financers, millor no parlar-ne, N’hi ha prou a posar-los davant diner fàcil perquè la seva acabi sent una memòria de peix.

(Publicat a La Vanguardia el 26 d’abril del 2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s