Voyage à Toulouse

Teòric malalt imminent de l’economia europea, França sembla millor preparada que Espanya per a la recuperació

L,Ave a Toulouse deixa la ciutat francesa a només tres hores de Barcelona. Això sí. El bitllet no és exactament barat. I l’Ave no és precisament com el que porta a Madrid. En realitat viatjar en aquest transport a França de la mà de Renfe pot arribar a ser com fer-ho al passat, als 70, en infraestructura material i en oferta de servei. Però es tracta d’un trajecte molt més còmode i ràpid que el que van seguir els emigrants dels anys 60 i 70. I, per suposat, està a anys llum de la penosa aventura que van viure els catalans i espanyols (algú ha parlat de 50.000) que a les acaballes de la guerra civil, fugint de la dictadura, van arribar fins a la ciutat.

Aquella presència catalana de la postguerra és avui en procés d’esgotament biològic. I les retallades de l,administració catalana, que ja no envia gairebé res als casals de l,exterior, no han fet més que accelerar-ne la desaparició. Els que van arribar a Toulouse en els anys 60 tampoc no són perceptibles. La maquinària republicana mostra, en aquest aspecte, una formidable capacitat d’integració.
Tot i així, per als qui segueixen arribant del sud, la ciutat té una familiaritat especial, una proximitat que no tenen altres places franceses. I sobretot té Airbus i el complexe industrial aeronàutic, que és el que en realitat explica (més que el “cassoulet”, l’arquitectura medieval i l’aire estudiantil i amable) l’atracció de la immigració per Toulouse. París, sempre centralitzadora i gasiva amb la resta de ciutats franceses, va ser generosa -per raons estratègiques- en deixar-li a Toulouse aquest complex industrial de capital públic que injecta tanta tecnologia i innovació.

Les economies espanyola i francesa creixeran d,una manera molt semblant aquest any. El dèficit públic francès també és més baix que l’espanyol i ja no parlem de l’atur, molt menys alarmant. Però els joves francesos se senten tant abandonats per la política com els nostres. I els grans es miren el futur i la globalització amb la mateixa desconfiança. Dit això, les diferències aparents són substancials. El comerç a Toulouse és viu. Les societats municipals gestionen un creixement endreçat de l,immobiliari local per fer cabuda a tots els que estan arribant. L’administració pública segueix sent robusta (i més eficient que la nostra). Els funcionaris de la Comissió, l’FMI i els analistes del mercat consideren que la situació francesa és inquietant. De fet, França porta anys sent l’imminent malalt de l’economia europea, però no acaba mai de ser-ho. I per a qualsevol que se la miri amb atenció, la veurà molt millor preparada per sortir del sot que no pas les economies de més al sud.

Possiblement la resposta estigui en les polítiques d’austeritat. Segurament vagin bé per sanejar els comptes públics i per deixar les grans xifres ben endreçades. Però el seu efecte sobre la confiança de la gent són terribles. I això, al final, acaba passant factura.

 

(Publicat a La Vanguardia el 5 d’abril de 2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s