L’economista optimista

Andreu Mas Colell es mostra en un assaig un optimista incorregible i confiat en el futur de l’humanitat

A l’economia se la coneix també com la ciència lúgubre. El terme es va posar en voga en el Londres victorià, esglaiat per hipótesis apocalíptiques com la de Thomas Maltus sobre la població. En els últims anys de crisi, amb la revifalla de les polítiques d’austeritat, l’economia ha tornat a posar-se lúgubre. Per això sorprèn veure un economista que es mostri optimista sobre el futur, encara que sigui un futur d’aquí cent anys.

L’economista optimista és Andreu Mas Colell, convidat, al costat de deu economistes de primera fila (entre els quals Robert Solow, Robert Shiller o Daron Acemoglu) a imaginar com serà el món d’aquí a un segle. El llibre 100 years: leading economists predict the future és resultat d’aquest exercici, coordinat per Ignacio Palacios-Huerta (de la London School of Economics).

Imaginar el futur del món d’aquí a un segle sempre és més fàcil (i segurament més creatiu) que imaginar-se l’economia del 2016. Però és molt més sorprenent que algú mostri tanta confiança en l’ésser humà com Mas Colell. Com explica Palaus Horta, l’assaig de l’actual conseller d’Economia i Coneixement de la Generalitat és, de lluny, el més optimista. Per a ell, “haurem eliminat completament la pobresa al món gràcies a la combinació del creixement natural i de l’acció deliberada”.

La base de l’optimisme de Mas Colell descansa –raona- en la capacitat d’adaptació de l’ésser humà, mostrada en recents investigacions. Parlant dels diferents canvis potencials, Mas Colell assegura que “ens adaptarem a la nova situació d’una manera natural i gairebé imperceptible”. Té certa lògica que ho digui ell. Malgrat el seu extens bagatge acadèmic, Mas Colell ha mostrat en els últims anys una especial habilitat per moure’s en un entorn polític tan complicat com el d’una administració catalana en pràctica situació de fallida. Però en la línia que el caracteritza, ha sabut combinar un hàbil pragmatisme amb l’obertura de perspectives allà on els altres veuen situacions de bloqueig. (Una mica d’això hi havia divendres passat en un article per ell firmat al Wall Street Journal en el qual donava per fet que si el Govern de Mariano Rajoy no obre la porta a la consulta sobiranista, aquesta passa a ser un problema europeu).

Al llibre, Mas Colell va més lluny. S’imagina el món d’aquí a dos segles. I conclou que els futurs conflictes es produiran més per raons biològique i socials (guerres i conflictes) que per raons vinculades amb l’economia, l’energia o el medi ambient. El medi ambient, i en particular les conseqüències derivades de l’escalfament global són el punt en el que conflueixen la major part d’assajos recollits al llibre. No tots són tan optimistes. I fins i tot algun d’ells pensa que abans d’arribar a trobar una solució per això, el món passarà abans per tota mena de calamitats.

(Publicat a La Vanguardia el 6 d’abril de 2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s