Muntanyes de dades

Silicon Valley li ha pres la mida a Madison Avenue, a la publicitat tradicional. Aviat iniciarà l’assat de Wall Street i les finances

 

Internet és el món de l’abundància. I el secret d’Amazon o de Facebook està en haver posat una mica d’ordre en aquest caos i traduir-ho en ingressos. Per això van contractar enginyers experts en algoritmes (codis matemàtics). A Amazon l’objectiu era aconseguir que algú que acaba de comprar un producte, en compri un altre que ni s’havia plantejat. Per això han posat l’èmfasi al seu inventari, en associar productes. Amazon coneix bé allò que ven, però no tant qui li compra ( encara que tot arribarà). Amb Facebook passa tot el contrari. Coneixen molt bé els seus usuaris. Com són, què els agrada i què no els agrada, les seves intimitats fins i tot… El seu problema és invers al d’Amazon. Encara els costa de saber què han de vendre.

Facebook i Amazon són només el principi del que ve. Disney es gastarà 1.000 milions d’euros en conèixer com són els seus clients per rendibilitzar millor les seves visites. I no són els únics. Al comerç el nou Eldorado es diu location analytics. Són aquests sensors, per batejar-los d’alguna manera, que escruten el mòbil dels clients per poder fer-los, tard o d’hora, ofertes el més personalitzades possible.

El nou món ve carregat de dades. Muntanyes de dades que es creuen entre si i que creixen de manera exponencial. Tant com les empreses disposades a pagar per elles. Gràficament, es pot dir que les empreses de Silicon Valley han acabat ja amb Madison Avenue, el món tradicional de la publicitat. L’acumulació de dades sobre les audiències pot més i és més precís, diuen, que qualsevol campanya publicitària, per molt que darrere hi hagi el guapo John Draper de Mad Men. Potser exageren. Però això no és res comparat amb el dia en què Silicon Valley comenci l’assalt de Wall Street i el món de les finances.

Un article que ha publicat  Gerard Arqué a l’últim  número  de La Caixa Research explica com les formes de pagament virtuals (el  bitcoin, de moment és una anècdota) proliferaran. I no totes estaran intermediades per les entitats financeres. Però la veritable amenaça per a la banca vindrà de les dades. Fins ara, els bancs eren els més ben informats sobre la debilitats dels seus clients, les seves malalties i aspiracions. Però Google i altres empreses canviaran aviat això. Perquè disposaran de mecanismes per saber a quina hora es desperta, a qui truca, com i on es desplaça, on aparca, què menja. Qui millor que ells per gestionar les seves assegurances, els seus viatges, les seves pensions?

És el que  explica  Evgeny Morozov, un investigador bielorús que treballa a la universitat de Stanford i que es preocupa d’aquestes coses. Morozov s’ho ha pres tan de debò que ha acabat per abominar d’aquesta fília per les dades que domina els nostres somnis. I tem, no sense certa raó, que tanta dada pot ser un perill per a la democràcia.

Tanta abundància espanta.

(Publicat a La Vanguardia el 22 de març de 2014) 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s