L’abundància frugal de Joan Vila

Joan Vila, enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya, expert en tecnologia paperera i estalvi energètic, acaba de publicar “La crisi des de la trinxera. Economia per a empresaris”. La trinxera de Joan Vila, en aquesta guerra que és l’economia d’ara, és la fàbrica on posa en pràctica alguns dels coneixements apresos en els darrers anys, reforçats en alguns aspectes per una crisi profunda que ha deixat la societat en el que ara en diríem el moll de lós.

El llibre parteix d’una reflexió que compartiria gairebé tothom que creu en l’economia productiva: “Espanya va viure deu anys de bogeria de crèdit exclusivament dedicat a l’immobiliari. Es van trencar tots els mínims de l’ortodòxia, que diu que una hipoteca només es pot emprar per inversions a llarg termini, mai per finançar a curt un cotxe, un sofà o un viatge…”

El llibre és, per tant, un retorn als bàsics de l’economia empresarial, a la productivitat com a base de la riquesa. Això i també la descripció dels canvis que en els darrers vint anys han sacsejat aquest món: la globalització i la internacionalització, la introducció de les noves tecnologies i la digitalització de les empreses, la pujada de les matèries primeres, començant per l’energia, que és la mare de totes les matèries…

Vila explica com ha canviat l’entorn de les empreses i com el desplaçament de la manufactura als països asiàtics ha ensorrat el poder adquisitiu dels assalariats als països occidentals. Vila no dóna una solució fàcil a aquest problema. Però creu que, si hi és, tardarà i no serà completa fins a la reindustrialització d’Europa. Per arribar-hi, raona, cal una nova cultura empresarial “allunyada de la que estem acostumats a través de l’economia de l’especulació. Una cultura que exigeix rigor, responsabilitat, compromís i nous mecanismes de relacions entre empresaris i treballadors…”

Com tants altres gestors i propietaris de petites i mitjanes empreses catalanes, Vila admira les polítiques d’austeritat. “Alemanya és la gran defensora -explica-, de disminuir tot el que és superflu en la nova economia”.

Però la originalitat de Vila està en la seva capacitat per empeltar aquesta elecció per l’austeritat amb la crítica del consumisme i el recurs a les noves tècniques energètiques per aconseguir nous estalvis en un món que ha redescobert l’escassetat. Un discurs que recorda molt les crítiques al malbaratament que tant van circular en les dècades dels 60 i 70.

“La meva recepta -li agrada explicar” és mirar les solucions dels anys 70 amb els ulls d’avui”. En aquesta línia, L’enginyer senyala que “la nova societat serà la de l’abundància frugal, la que tindrà de tot però que n’haurà de fer un ús precís, sense malbaratar recursos, cosa que ja havia fet durant els anys 60 i 70. Sabem que es pot viure bé sense consumir de forma gratuïta i compulsiva”. Aquest és el camí de Joan Vila.

 

 (Publicat el 23 de març de 2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s