Les raons del sí. Sobre el llibre del Col.legi d’Economistes

Tot va començar la tardor del 2011. Després d’una freqüentada manifestació l’11 de setembre que va catalitzar en un avenç electoral i en el convenciment que una part important de l’electorat català s’havia desplaçat cap a aspiracions que el catalanisme només havia explorat de manera molt tangencial: la independència, la separació. I malgrat que les causes d’aquell corriment de terres polític obeeixen a factors de diversa naturalesa, l’aspecte econòmic va actuar en part com a desencadenant d’aquest procés. De fet, va ser la divulgació del debat sobre la quantia del dèficit fiscal català -el maltractament derivat d’un finançament que es traduïa en un “excés de solidaritat”- el que va animar a part de l’opinió pública a seguir aquest camí.

Curiosament, l’eventualitat de la construcció d’un estat propi, d’una secessió d’Espanya, no havia estat abordada en profunditat pels economistes. Catalunya comptava i compta amb molts fiscalistes, un bon grapat d’estudiosos del finançament autonòmic i del federalisme fiscal. Però pocs, molt pocs economistes, s’havien endinsat en aquest camí. Entre ells, Xavier Cuadras i Modest Guinjoan a “Sense Espanya”, el 2011, on tractaven de la hipòtesi d’un boicot comercial derivat de la separació.

Però, malgrat que ministres com José Manuel García Margallo considerin que aquí es parla poc de les conseqüències econòmiques d’una secessió, el cert és que des d’aquella tardor del 2011 els articles sobre aquesta qüestió s’han succeït a una gran velocitat. Ara, el Col.legi d’Economistes de Catalunya ha recollit algunes de les veus més actives en la matèria i ha publicat “Economia de Catalunya. Preguntes i respostes sobre l’impacte econòmic de la independència”.

Els participants en el volum, per utilitzar una classificació de Miquel Puig en un dels articles per tractar la qüestió europea i l’euro, poden enquadrar-se en almenys tres famílies. La catastrofista (la que nega l’eventualitat d’un procés d’independència), la negacionista (aquella que no veu perills en aquest procés i extrema els avantatges) i la prudent, la que planteja la incertesa del camí triat remarcant sobretot els interrogants polítics que envolten un procés d’aquest tipus.

El resultat s’ajusta a la composició del Col.legi, patent en una enquesta que es publica en el volum. Preguntats per la millor de les situacions per al futur de Catalunya, una majoria (el 53,7%) es decanta per l’estat propi; un 19,6% opten per un pacte fiscal i un altre 19,5% per un model de relacions federal.

Els temes tractats són també un reflex de les discussions dels dos últims anys. Oriol Martínez i Vicent Pastor parlen de les potencialitats de l’economia catalana i de la viabilitat d’una independència que ningú no discuteix (una altra cosa és el cost polític). L’exconseller Antoni Castells, apunta en aquesta direcció: el problema, diu, no és la viabilitat econòmica de l’estat propi, sinó la política.

La pertinença a la Unió Europea i a l’euro és abordada des de posicions tan distants com les de Francesc Granell (que no veu sortida al procés en el context internacional), i Jordi Galí, representant del Col.lectiu Wilson, creat a l’abric de l’última contesa electoral, i el més actiu dels fòrums en aquesta matèria. També per Miquel Puig, que entre altres coses, recull el debat viscut a les pàgines de La Vanguardia a la tardor del 2012.

Xavier Segura i Anton Gasol parlen del sistema financer i Josep Pedrol diu que el nou Estat podria crear 70.000 llocs de treball públics. Núria Bosch i Marta Espasa tracten el tema de les pensions (un altre punt calent del debat) i del repartiment de la despesa pública, mentre que David Ros i Roger Fatjó aborden un aspecte tan complexe com el repartiment dels actius. Xavier Cuadras i Modest Guinjoan reactualitzen les seves tesis sobre el boicot i Francesc Raventós tracta l’impacte sobre empreses i multinacionals. Oriol Amat i Guinjoan, finalment, sintetitzen el debat.

(Publicat al suplement Diners de La Vanguardia el 16 de març de 2014)

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s