La recentralització en marxa

La recentralització de l’economia no és un procés reactiu. Va estar sempre allà. I ara s’aplica

 

Aquesta setmana, l’administració d’Hisenda ha explicat que té previst suprimir les competències autonòmiques en matèria d’impostos. Ho fa a instàncies de les recomanacions dels experts presentades el divendres per a la reforma fiscal. No ho pensen fer de cop i ho batejaran com a harmonització fiscal.

La raó última d’aquest procés és la unitat de mercat, un concepte vaporós que s’ha arrossegat durant anys pels think tanks del PP (hi ha qui diu que més tank que think) però que ha cristal·litzat aquesta legislatura amb gran virulència. Fins al punt que semblaria que l’Espanya del segle XXI és l’Alemanya del XIX, quan es va instaurar una unió duanera (Zollverein) per acabar amb els aranzels dels diferents estats. No importa que la realitat invalidi certes idees (Madrid, la comunitat més liberalitzada en el comerç, és la que menys creix). Tampoc que determinades comunitats hagin innovat en segons quins impostos: els tributs autonòmics són vistos ja com una cosa pròpia d’administracions desesperades, quan no una mica exòtics. La ideologia, sovint, per damunt de l’eficiència.

El resultat de tot això és un procés de recentralització econòmica els efectes del qual estan per determinar, però que a mitjà termini poden acabar convertint les comunitats autònomes en una cosa molt semblant a unes diputacions supraprovincials.

Les intencions van estar sempre clares. En l’hostilitat envers la immersió lingüística ja van donar mostres d’aquestes intencions. I en el tracte asfixiant a les finances de la Generalitat també. Però quedava el dubte de si tenien alguna cosa de reactiu. De resposta al procés. Un dubte molt estès entre els qui pensen (majoritàriament des d’aquí) que hi ha encara un terreny de joc en el qual moure’s, un espai en el qual parlar i dialogar.

Aquesta setmana ha quedat clar que no. Les últimes decisions del Govern poden haver transformat aquest imaginari camp de joc en un solar ple de runes en el qual fins i tot conceptes tan tebis com la descentralització o el federalisme han estat trepitjats.

A l’estiu del 2011, Catalunya va experimentar un veritable sisme. Les seves classes mitjanes, progressistes o conservadores, van començar a desplaçar-se del catalanisme més o menys previsible a un sobiranisme que podia tenir lleus arrels de tipus econòmic però que era essencialment la reacció a una ciutadania que veien trepitjada pels actes de l’administració central. Va ser un “outing”, una sortida de l’armari, amb tota l’emocionalitat que això suposa. Els moviments de l’stablishment, però, el projecte de recentralització que tant neguen -i que tant alleuja la seva angoixa- té molt de racional i calculat. No és emocional ni reactiu. Va estar allà molt abans de l’estiu del 2011-2012.

I ara l’apliquen.

(Publicat a La Vanguardia el 15 de març de 2014)

 

 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s