La recuperació de Llambí

Industrial Gradhermetic integra la històrica firma, coneguda per les seves gelosies. De la mà de Coderch va iniciar una línia de col.laboració amb alguns noms de l’arquitectura

 

Diu l’economista Francesc Solé Parellada que quan una empresa tanca, desapareix tot el saber acumulat. I l’experiència assegura que recuperar-la no és. Per sort, aquest no ha estat el cas de Llambí, empresa que es va donar a conèixer a mitjans dels 50 gràcies a les gelosies i que s’ha integrat com un petit equip autònom a Industrial Gradhermetic.

Llambí era una empresa familiar nascuda a començaments de segle XX com fusteria al barri de La Sagrera de Barcelona. Cap al 1950, els Llambí van entrar en contacte amb l’arquitecte José Antonio Coderch, aleshores en la seva etapa més fecunda. D’aquella col·laboració en va sorgir l’especialització del taller en el disseny i la fabricació de gelosies, persianes de làmines orientables i fixes que regulen l’entrada de la llum i donen un especial sentit als interiors mediterranis. Des d’aleshores, Llambí es va habituar a treballar conjuntament amb els arquitectes de l’època i del seu taller van sortir peces com les cadires per a Gio Ponti (creador de la revista Domus i director de la Trienal d’Art de Milà), el llum Coderch o la cadira Barceloneta d’Alfonso Milá i Federico Correa.

Gradhermetic, empresa de Terrassa propietat de la família Colom (tercera generació), té un curiós paral·lelisme amb Gradhermetic. El seu negoci també és la la llum i la protecció solar dels interiors, les persianes enrotllables, primer de fusta, després d’acer i finalment d’alumini. Però a diferència de Llambí, que va mantenir el caràcter gairebé artesanal, els Colom van optar per controlar tota la cadena de producció dels productes i van imprimir a Gradhermetic un caràcter més industrial com a via per refermar-se al mercat.

En els anys 70, Llambí es va renovar. Va entrar a l’empresa l’alsacià Christian Heinz, que al costat de Rosa María Llambí accentuaria les dècades següents l’elecció de l’empresa per treballar a la mesura dels arquitectes que reclamaven la seva col·laboració en edificis de naturalesa singular. L’empresa, que en els anys 80 va canviar el nom pel de Silverlex -i ja treballava amb tota mena de materials- va arribar a comptar amb una plantilla de 30 persones i es va traslladar a Badalona.

Llambí va ser víctima de la crisi que va seguir a la bombolla immobiliària de la dècada dels 2000 i va arribar al col·lapse per l’impagament de les administracions públiques per a les quals treballaven alguns dels seus clients. Bona part d’aquesta història ha quedat recollida a Slats Façades, llibre publicat recentment. Per sort per a l’arquitectura Gradhermetic ha integrat a Heinz i part del seu equip per incrementar la seva oferta de de productes.

L’herència Llambí es manté intacta.

 

(Publicat a La Vanguardia el 8 de març de 2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s