Ulleres per menjar

 

Hi ha empreses que saben anticipar-se als temps, què farem, com serem… i això t’ho dóna l’ofici

 

Hi ha empreses que poden caure més o menys simpàtiques, però que poden deixar-te perplex per la seva capacitat d’anticipació. Guissona potser no va inventar el low-cost, però va tenir una clara percepció de cap a on anaven els temps, de quins acabarien sent els seus clients futurs i de què i com menjarien. Tot això sense necessitat de consultar un think tank. Capacitat d’anticipació però també de convicció: quan els homes de Jaume Alsina van esgotar tot el cereal de Catalunya per proveir les seves granges i van començar a estendre les seves compres a Aragó i el sud de França, un se sorprèn de pensar fins a quin punt jugaven en gran. Són coses que tenen a veure amb l’olfacte, un sentit que al món empresarial és menso reglat del que sembla.

Enric Barba, que porta anys dedicat a la innovació a peu de fàbrica recomana que és bo que les empreses tinguin un CIO (un “chief innovation officer”), una persona encarregada de la innovació. Però abans d’arribar a això, l’olfacte que compta és el del de la persona que està al davant de l’empresa. I a Catalunya això ho dóna, la major part de vegades, l’ofici.

Una sensació semblant que un té amb Guissona és la que es percep quan observa Nostrum passejant-se pels salons de l’última edició del Barcelona Mobile World amb les seves Google Glass, amb aquestes ulleres que li permeten a un llegir el menú, últim gadget tecnològic encara per llançar comercialment. En què estarà pensant Quirze Salomó, el fundador de la companyia?

El món de les noves tecnologies està governat per mitja dotzena de gegants, grans empreses que et canvien l’entorn cada sis mesos. I fins i tot algunes que poden engolir un sector sencer (n’hi ha prou amb pensar en les conseqüències que pot tenir una plataforma com Airbnb en el sector hoteler). Després hi ha mig centenar de proveïdors de qualitat. I finalment, milers i milers d’empreses petites amb productes que són tan vistosos com incomprensibles i alguns de fins i tot inversemblants.

El que és més difícil és trobar empreses que sàpiguen casar el seu negoci habitual -a Nostrum n’hi diuen menjars casolans de substitució- amb les últimes innovacions tecnològiques, en aquest cas amb la col·laboració de dues petites empreses, Boira Digital i Soft forYou. Nostrum és també una d’aquestes empreses que ha connectat amb els canvis d’un públic urbà… i jove. Ara prepara el seu desembarcament al mercat de les màquines de venda automàtica, i les Google Glass són en realitat una invitació a utilitzar el mòbil, que serà l’artefacte que permetrà triar, recollir i pagar el teu menjar sense fer cua. Però vindran més coses. Salomó parla ja d’un braçalet amb el qual controlar si et falten o et sobren proteines… Tants canvis poden provocar vertigen, però aquest vertigen és més gran quan els canvis se’t fiquen en les coses més senzilles de cada dia.

(Publicat a La Vanguardia el dia 1 de març del 2014)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s