El vertigen dels canvis

El viatger que arriba a l’aeroport internacional de Ginebra té dues maneres de sortir-ne. Una, travessant el vestíbul principal, que el conduirà a la porta de sortida. I, d’allà, escollir transport cap a la capital helvètica més internacional. Una altra opció, més rebuscada, és seguir un itinerari laberíntic que acaba en un pati interior que dóna a una petita carretera local flanquejada de filats. Això és França. a frontera entre la Suïssa ginebrina i els pobles francesos de l’anomenat País de Gex, que es despleguen sota els pendents del Jura, és tan porosa que moltes vegades el viatger entra i surt de Suïssa sense gairebé adonar-se’n. I aquesta és, diàriament, la realitat dels frontaliers, persones que viuen en localitats franceses, però que travessen diàriament aquesta frontera gairebé invisible per treballar en la conurbació ginebrina.

Es calcula que a Suïssa hi treballen uns 263.000 frontaliers, dels quals més de la meitat són francesos. Són els que pot ser que els afecti més el resultat de la consulta de diumenge passat, en la qual, per un estret marge, es va aprovar imposar quotes a la immigració. Aquests frontaliers són essencials per al funcionament de l’àrea metropolitana, que s’estén per la ribera esquerra del llac  Léman , un continu urbà que comença a Ginebra i s’estén cap a Montreux i Vevey, localitats balneàries amb un turisme dels més rics del món.

Però no estan sols en el problema. Hi ha 700.000 estrangers més treballant a la Confederació, majoritàriament, mà d’obra ben formada. Treballen en el sector financer, el farmacèutic, l’hostaleria, la sanitat… El 80% d’aquesta immigració és europea, fonamentalment alemanya, francesa, italiana, portuguesa, espanyola i catalana. Sumen el 23,3% de la població, percentatge que pot ser considerat alt –sobretot per la rapidesa amb què s’ha assolit– però que és poc perceptible per al visitant per l’origen continental de les persones.

La importància d’aquesta mà d’obra en l’economia suïssa es comprova en una d’aquestes fronteres invisibles, a la carretera local que porta de la francesa Saint-Genis-Pouilly a la suïssa Meyrin, on de sobte el viatger ensopega amb les instal·lacions del CERN, el Centre de Física de Partícules més gran del món, amb 10.000 empleats, majoritàriament llicenciats i personal tècnic. De moltes i diferents nacionalitats. Però molt pocs suïssos.

Vist amb els ulls de la França que es va esgarrifar en veure els joves magribins xiular la selecció nacional en el partit contra Algèria; de la Itàlia en què cremen els campaments de romanesos, o fins i tot del  Regne Unit de les explosions de la gent de color als barris de Londres, el resultat de la consulta pot semblar sorprenent.

I encara sorprenen més els arguments que han pesat a l’hora d’anar a votar. Són els clàssics de la inseguretat a les grans ciutats. O l’augment dels lloguers en zones com el centre de  Zuric. Però n’hi ha de més peregrins: la incomoditat que diu sentir el suís mitjà en veure les autopistes col·lapsades o els ferrocarrils atapeïts de gent… O fins i tot l’argument que donen els analistes per justificar el vot anti-immigrant aclaparador a l’únic cantó de parla italiana, el  Ticino: un  atur del 7%! Qui el pogués tenir!

Paradoxalment, Ginebra ha estat una de les zones que ha donat suport a la proposta d’imposar quotes a la immigració. Tot això malgrat que la ciutat, el seu sistema financer i el turisme, han experimentat una expansió sense precedents gràcies en part a aquesta mà d’obra. En canvi, ha votat majoritàriament contra la proposta  Zuric, l’altra gran capital bancària de la Confederació. I Basilea, la capital de la indústria farmacèutica i de la química.

En general, el món empresarial ha vist de mal ull els resultats. Suïssa té una fiscalitat empresarial envejable, unes lleis laborals molt flexibles. Per això allotja tres de les quatre primeres grans multinacionals europees. Tenen por que un resultat així amenaci la seva estabilitat…

Però no ho veuen així els partidaris de la consulta. Majoritaris als pobles petits. Molt més a la Suïssa alemanya (tret de Zuric) que a la Suïssa francòfona (Romande). És el que els comentaristes locals han qualificat de temor a la pèrdua de l’helveticitat, la por de dissoldre’s en una Europa que consideren massa complexa. La mateixa inquietud que afecta altres regions europees, però que es tradueix en altres fórmules.

Podran sorprendre els arguments. Però res no és poc quan es tracta de mobilitzar els dimonis de les classes mitjanes enfront dels canvis dels últims trenta anys. Els analistes es consolen afirmant que l’única diferència entre Suïssa i els seus veïns és que la Confederació Helvètica practica la democràcia directa. I que si es posés a prova l’opinió popular en aquests països, els resultats serien semblants.

I potser tenen raó…

 

(Publicat a La Vanguardia el 16 de febrer de 2014)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s