Do de llengües

El KDF ha estat durant anys el fòrum més actiu
de la comunitat empresarial alemanya, i el més divers

Va ser el 30 de gener del 2009. Josep Lluís Carod-Rovira era aleshores vicepresident de la Generalitat. L’auditori, un centenar de persones convocades al saló Top del Princesa Sofia pel Kreis Deutschprachiger Führungskäfte, el Cercle de Directius de Parla Alemanya. Carod havia pactat una ràpida introducció en català per passar després al castellà. No va tenir temps. Malgrat començar amb una citació de Goethe que pretenia ser còmplice d’un col·lectiu que es defineix per vincles de llengua, mitja dotzena de persones van amenaçar amb aixecar-se i abandonar l’acte.

Albert Peters, llavors president, es va aixecar i va calmar els ànims amb un “parlant la gent s’entén”. Carod va abreujar en català i va passar al castellà. Però l’escena va revelar una constant de les relacions entre la comunitat empresarial alemanya i Catalunya. La qüestió de la llengua. Alemanya té aquí grans multinacionals i tota una xarxa d’empreses consultores, advocats i professionals. És una comunitat extensa i amb una presència llarga en el temps. Una comunitat que va ser especialment cuidada pel més longeu dels nostres governants, Jordi Pujol. Però, tot i així, el català ha estat un dels “eixos de fricció” per a molts empresaris que han identificat sempre el mercat espanyol amb una sola llengua. Fins al punt d’escenes tan irritants com la que acabem d’explicar.

Els interessos alemanys a Espanya es vehiculen a través de la Cambra de Comerç Alemanya. Però el fòrum social més actiu i el més freqüentat, amb capacitat de lobby durant molts anys, ha estat el KDF, creat a Barcelona fa tres dècades. Dimarts, Albert Peters, des de fa dos anys expresident del KDF, es va presentar en públic com a portaveu d’una Declaració de Barcelona (subscrita per 55 suposats executius més) en la qual va parlar dels perills de la secessió i de la por que tenen alguns a parlar en públic. Va fer fins i tot una desafortunada menció al “perill dels nacionalismes a Europa”. Per venir d’on ve. Ell, que fa quatre anys havia defensat el valor del diàleg, va negar fins i tot la possibilitat del vot.

No va ser una intervenció afortunada, tenint en compte els comentaris d’alguns membres actius del KDF, organització que s’ha desmarcat de la iniciativa. Catalunya ha entrat en un procés que ha posat nervioses les multinacionals en un aspecte rellevant: la pertinença a la Unió Europea en el cas d’una hipotètica secessió. Però la comunitat empresarial alemanya tampoc no és immune al seu entorn. Per vincles familiars. O perquè, encara que es tendeixi a les fotos fixes, la convivència funciona (hi ha membres del KDF que van participar a la Via Catalana de l’11 de setembre passat). El KDF, que avui presideix el colombià d’arrel alemanya Andrés Gómez, sempre s’ha declarat un fòrum independent, obert i divers.

Tant com la realitat que l’envolta.

 

(Publicat a La Vanguardia el 15 de febrer de 2014)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s