“Ultimátum a la Tierra”

La nova generació de màquines pensants poden fer-nos dubtar fins i tot de qui mana aquí

 

El robot que va pertorbar els somnis de la meva infantesa era un gegant d’acer de tres metres d’alçada arribat de l’espai en una pel.lícula de Robert Wise del 1951, “Ultimátum a la Tierra”. El robot va baixar de la nau, va pronunciar la frase “Klaatu Barada Nicto”, que pel que sembla contenia un missatge pacifista per a la humanitat, i es va quedar allà clavat durant la resta de la pel.lícula.

Als anys cinquanta del segle passat, els robots feien furor. Era l’època en què les cuines de mig món s’omplien d’aparells per facilitar la vida de les mestresses de casa, amb la qual cosa les coses es van desenfocar una mica. Tothom veia els robots com a futurs majordoms lliurats al nirvana familiar. En realitat emular certes habilitats humanes no ha resultat fàcil. Es calcula que un robot triga 24 minuts a plegar una tovallola. Imaginin si els ha de parar la taula? La llei de Moore estableix que la capacitat de processament de les computadores es duplica cada dos anys. O sigui, que tard o d’hora, això arribarà.

Els robots s’han tornat a posar de moda. Els robots o les màquines, que són el mateix. La culpa la té la recessió i aquesta recuperació sense llocs de treball de la qual s’acusa en part a la robotització. L’automatització de l’activitat productiva ha estat objecte de polèmica des de les albors de la revolució industrial (recordin el moviment dels luddites). I són majoria els economistes que asseguren que l’automatització (que té per objectiu fer més i millor amb menys gent) no sempre és la culpable de les èpoques d’atur de masses.

Però no tothom pensa així. Dos professors del MIT, Erik Brynjolfsson i Andrew McAfee acaben de publicar The second machine age. Expliquen que som a les portes de l’aparició de veritables màquines intel.ligents i de la connexió de tots els humans per via digital. Les primeres màquines van substituir la feina física. Les màquines que estan a punt d’arribar substituiran i multiplicaran la nostra intel.ligència. Es pot llegir això de manera menys excitant: molta feina rutinària en el sector dels serveis avançats serà informatitzada. I com a conseqüència d’això, tindrem encara menys classe mitjana i més desigualtats.

Els economistes insisteixen que la clau és fer col.laborar robots i humans en aquelles activitats en què tots dos són menys efectius separadament. Però no se’n refiïn. Aquesta setmana, al Financial Times , Martin Wolf, que és un home d’opinions temperades, aventurava que aquestes màquines del futur poden fins i tot fer-nos dubtar de qui mana realment aquí.
Mentre resolen el dilema, el futur que s’entreveu té poc a veure amb el pacífic robot d’ Ultimátum a la Tierra. I encara menys amb les sèries japoneses on els robots passaven l’aspiradora. En realitat, s’assembla una mica més al de les pel.lícules de Terminator i als depredadors que les habitaven.

(Publicat a La Vanguardia el 8 de febrer de 2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s