Pedres contra Google

Jo pensava que protestar contra els inventors de l’ipad o l’iphone era una grolleria, i ja veuen…

 

 A San Francisco, les persones que treballen en empreses del Silicon Valley, solen viatjar en uns autobusos especials. Els anomenen Google Bus, però et porten  també a Apple o Facebook. Des de desembre, aquests autobusos han estat objecte de tota classe de contratemps. A Mission District, barri trendy de la ciutat, els busos són bloquejats per activistes antidesnonaments (els preus pugen per l’alta demanda). A Oakland, un districte perifèric que abans va ser industrial i bressol dels Panteres Negres, els busos són apedregats perquè sí. Perquè representen el que representen.

Fins ara, la gent s’havia acostumat a veure els usuaris d’aquests autobusos dotats de wi-fi, connectats als seus iphone, la vista enganxada als seus laptop. Els semblaven uns absents simpàtics. Ara simbolitzen l’aïllament del món de què s’acusa els barons del Silicon Valley. Al Silicon Valley s’han fet molts quartos. Tants que, si es comparen, els “pelotazos” de les empreses europees resulten ridículs. Només una dada: l’accionista més gran de la petroliera Exxon controla un 0,04% de les accions. Mark Zuckerberg té el 29,3% del capital de Facebook.

Nascuts enmig de certa aurèola contracultural, els barons del Silicon havien passat fins ara desapercebuts. Però l’hostilitat cap als seus representants comença a omplir pàgines als Estats Units. Es parla de les seves excentricitats de milionaris. De la poca ocupació que creen les seves empreses. De la propensió que mostren a evadir impostos. De la clara aposta de portes obertes a la immigració. De l’escàs compromís amb la realitat econòmica que els envolta. De com n’estan de lluny, vaja, de l’ideari americà que representava gent com Henry Ford…

Adrian Wooldridge, editor de la pàgina “Schumpeter” de The Economist, ha escrit aquesta setmana que l’elit tecnològica ha passat ja a formar part del panteó de plutòcrates eterns al costat de banquers i petroliers. Fred Vogelstein, editor de la revista Wired, acaba de publicar Dogfight, llibre que descriu la lluita entre Google i Apple per controlar el mercat dels smartphones. L’Steve Jobs que apareix al llibre no encaixa amb el “Think diferent” que proclama Apple, ni amb la manera  “revolucionària” d’entendre l’empresa de què presumeix Silicon Valley i de la qual se n’ha fet tanta literatura de gestió. El que Jobs sembla, més aviat, és un tipus cruel capaç de tota mena d’artificis per explotar a consciència els seus enginyers. Sergey Brin no queda millor. I Jeff Bezos, propietari d’Amazon, té al mercat un parell de llibres que esbudellen els mètodes de treball d’Amazon, empresa que està provocant un veritable sisme comercial.

Pensaran que tot això és p… enveja. Pot ser. Però fins fa uns dies, jo pensava que protestar contra els que t’han inventat l’ipad o l’iphone era una grolleria.

I ja veuen..

(Publicat a La Vanguardia l’11 de gener de 2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s