La llarga ressaca de la bombolla

Com la constructora Sacyr ha repetit a Panamà els errors que la van portar a la crisi a Espanya

 

Hi ha qui e ha comparat les bombolles financeres amb les marees. Mentre estan a ple rendiment, tot marxa perquè tot queda submergit. Però quan l’aigua es retira, cal rastrejar bé els fons costaners perquè un hi pot trobar de tot…

El contenciós que avui enfronta a Sacyr amb les autoritats de Panamà per l’ampliació del canal pot considerar-se un últim episodi de l’esclat de la bombolla, un eco llunyà dels sotracs que ha rebut l’economia espanyola en els últims cinc anys. Elements per pensar-ho no en falten. D’entrada, un grup constructor com Sacyr (en el seu origen, la Sociedad Anónima de Caminos i Regadios), constituïda el 1986 per tres antics enginyers de Ferrovial, i en especial un tipus llest anomenat Luis del Rivero, que van especialitzar l’empresa en concessions d’obra pública. L’espectacular enlairament del grup (va intentar l’assalt al BBVA i el control de Repsol) s’explica tant per la calor constructora de l’Espanya dels fons europeus i la urbanització accelerada com per la facilitat amb la que en aquells anys la banca finançava a aquesta mena d’empreses.

Va ser aquest deute financer el que va donar prou valor a Luis del Rivero per intentar el 2008 l’assalt al BBVA. (Bé, això i el suport tàcit del govern de José Luis Rodríguez Zapatero). I va ser aquest mateix deute el que li va permetre tres anys més tard flirtejar amb el control de la petroliera Repsol, amb l’ajuda dels mexicans de Pemex.

La Sacyr que avui afronta el contenciós de Panamà té poc a veure amb la de Luis del Rivero. La presideix Manuel Manrique, antic alt executiu de l’empresa i té com a màxim accionista Demetrio Carceller -molt present també a Damm, de la que n,és president. Però arrossega tots els mals d’aquella constructora-buldòzer de la dècada dels 90. Una d’elles, l’aconseguir concessions partint del crèdit (en aquest cas panameny, també amb crèdit públic sota la forma d’un aval del Cesce). I un altre, el presentar-se al concurs d’ampliació del canal rebentant preus (procediment que al sector es coneix com a “baixa temerària”) per negociar després els sobrecostos.

Els analistes financers consideren que el balanç de Sacyr no quedarà tocat per l’aventura. Però ningú no dubta dels efectes que el contenciós pot tenir sobre les empreses que operen a l’exterior.

La de Panamà és l’obra d’enginyeria més important i ambiciosa d’una empresa espanyola a l’exterior. Però no és l’únic dossier amb el segell d’“urgent” a l’agenda de la ministra Ana Pastor. Els retards en la materialització de l’AVE entre la Meca i Medina -en aquest cas, el consorci l’encapçala la constructora OHL- també formen part de les preocupacions.

L’economista Josep Oliver explica avui mateix al suplement Diners que les exportacions es troben en un màxim històric difícilment superable. Per superar aquest ritme, o almenys per mantenir-lo, són terriblement importants els intangibles. Les empreses espanyoles es troben en una posició intermèdia al mercat internacional. No poden jugar a baixos costos perquè no els tenen. Però tampoc no estan en situació de jugar a gegants de la tecnologia. Han de guanyar-se el mercat en el dia a dia, i en això la imatge és molt important. En els anys bons, la premsa britànica va batejar als grups espanyols -sobretot constructors, però també bancaris- com “The Spanish Armada”. No està clar que ho volgués repetir ara.

El maig del 2009, Rodríguez Zapatero presumia de l’AVE en els seus viatges internacionals. Aquest desembre, l’Índia, que prepara una vasta inversió en alta velocitat, va convocar els experts per estudiar els models de referència: Japó, Xina, França i Itàlia… Espanya no va sortir per enlloc. I és que als mercats internacionals, el prestigi dura poc per a països com Espanya.

 

(Publicat a La Vanguardia el 5 de gener de 2014)

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s