La ministra que “veu coses”

O no hi ha més cec que el que no vol veure

“L‘AVE no es privatitzarà mai”. Les afirmacions taxatives no són pròpies del capitalisme modern, en el que els compromisos s’esvaeixen entre tanta lleugeresa. Són més pròpis d’una altra època. Però a Ana Pastor li agrada fer-les. Dir que l’AVE no es privatitzarà mai. No perquè pensi que és una tasca impossible, versemblant atesa la dubtosa viabilitat financera. Però no, la ministra assegura que no vendrà mai l’AVE perquè pensa que l’AVE és un dret bàsic de la ciutadania espanyola, com l’atenció sanitària o l’escola pública.

La ministra Ana Pastor és una dona sensible. Fa unes setmanes, quan la patronal de les autopistes li va proposar d’aplicar peatge a l’M-50 com a alternativa a la nacionalització de les autopistes fallides que envolten Madrid, Ana Pastor ho va rebutjar de totes totes. Va dir que els governs estan per millorar la competitivitat, que el transport per carretera ho està passant malament i que els soferts transportistes no estan com per a sobre suportar peatges… Això és sensibilitat. Però, què en deuen haver pensat els transportistes autònoms que cada matí, ja sigui a Martorell, Cardedeu o qualsevol altre punt d’accés a l’àrea metropolitana de Barcelona, es graten la butxaca a diari per entrar a Barcelona?

És veritat que, en això del peatges, Madrid i Barcelona són dos universos diferents. Culturalment diferents. Quan un agafa un taxi a Madrid en direcció a Barajas li poden passar dues coses. Una, que el taxista li pregunti: Amb o sense peatge?”. Una altra, que en el cas de respondre “sense peatge”, el voluntariós conductor l’acabi conduint per una ruta alternativa i laberíntica que només ell coneix, però que acabarà per marejar-lo. Ara, això sí. No pagarà peatge.

Però per què la ministra, que és la ministra de tots, aparenta una sensibilitat tan selectiva? Per què el patiment d’uns es fa tan patent i el dels altres no? Hi ha una hipòtesi que podria explicar-ho. És possible que la ministra no “vegi” els transportistes catalans. O que, per simplificar-lo, no “vegi” els catalans. Que els catalans s’hagin quedat sense veu. Que s’hagin tornat invisibles. Que els catalans s’hagin convertit en una cosa semblant a aquests esperits que poblen les novel·les gòtiques, vagant perduts i sense direcció aparent i intentant comunicar-se amb les persones amb qui ensopeguen fins que algú els comunica que en realitat ja estan morts. Que no existeixen, vaja.

És una hipòtesi sinistra i truculenta. Tenen raó. Però si volen entendre aquesta hipòtesi d’una manera una mica més racional i més ben documentada que la del que això escriu, llegeixin “Anatomía d’un desengany”, de l’economista Germà Bel. Comprovaran per què els catalans s’han convertit en “els altres” d’aquesta novel·la gòtica que és l’Espanya del 2013. El per què s’han quedat sense veu i vaguen sense rumb en un guió que no és el seu…

(Publicat a La Vanguardia el 9 de novembre de 2013)

 

 

<CS27>La ministra que “veu coses”

 

Madrid i Barcelona

són dos universos diferents en qüestió de peatges.

Una cosa cultural, vaja

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s