Història d’un desengany

Germà Bel explica l’allunyament entre Espanya i Catalunya i l’esgotament del potencial de confiança mútua. Crítica d'”Anatomia d’un desengany”

El relat tradicional de la crisi d’entesa que separa ara mateix Catalunya d’Espanya pren com a detonants principals el malestar generat per la crisi econòmica i la sentència del Tribunal Constitucional que va tombar el 2010 l’Estatut de Autonomia reformat. Però és també el relat tranquil·litzador per a aquells que els agrada pensar que aquesta crisi té una solució fàcil.

L’explicació que Germà Bel proposa a “Anatomia d’un desengany” és una mica més complexe, però també més pessimista, sobretot pel que té d’incertesa: aquesta falta d’entesa, ve a dir Bel, és ja un tret estructural de la relació. És un desacord que s’ha anat covant en els últims trenta anys, en els quals els successius intents de reforma de l’Estat per part dels partits catalans han culminat en fracassos. I conclou: els projectes avui majoritaris a Espanya i Catalunya (un estat unitari amb una única nació en el primer cas i una identitat nacional que es resisteix a desaparèixer) són incompatibles.

Per a Bel la disjuntiva actual és o bé l’assimilació pura i dura (i la dilució) de la identitat nacional catalana. O bé la separació amb la creació d’un estat propi.

El desacord que serveix de guia al llibre és també el del mateix autor. Economista i catedràtic d’Economia Aplicada per la Universitat de Barcelona, nascut a Alcanar el 1969, Germà Bel és un home que va fer servir tot el seu “potencial” reformista com a diputat del PSC-PSOE entre els anys 2000 i el 2004, grup del que en va ser portaveu econòmic al Congrés dels Diputats.

Després se’n va anar a ensenyar a Cornell i Harvard i el 2010 “va emergir” amb “Espanya, capital París”, assaig aclaridor sobre la política d’infraestructures practicada a Espanya, concebuda més com un instrument per a la creació de la nació -“nation building”- que com un mecanisme ideat per auxiliar l’economia. Vegin, sino, l’AVE com a exemple.

“Anatomia d’un desengany” pot llegir-se com la continuació d”’Espanya, capital París”. De fet, comença on acaba el segon. Però és també un llibre molt més polític. Bel indaga si aquest desengany és conjuntural o estructural. Si la insatisfacció pel grau d’autonomia que implica l’auge independentista és una cosa passatgera. Utilitza per fer-ho tres camps de treball: el linguístic i cultural (forjador de la identitat), la redistribució territorial (el problema de l’equitat) i les infraestructures (allà on les intencions del poder es perceben millor).

En els tres casos hi troba una dinàmica de projectes clarament diferenciats. En el lingüístic ensopega amb un ministre Wert que vol “espanyolitzar” els nens catalans. En la redistribució territorial, una falta d’equitat només explicable per la consideració dels catalans com “els altres”. I en les infraestructures la voluntat -explicitada per algun ministre- de reforçar el centre.

Pot una societat amb tal falta d’empatia entre els col·lectius que la conformen sobreviure molt de temps? Bel pensa que no. Una mica de tensió sempre és bona, raona l’autor, però l’acumulació de desconfiança entre els dos bàndols acaba esgotant. I sobretot, impossibilita les societats per abordar grans projectes que cohesionin.

L’Espanya de la transició va intentar canviar les estructures de poder per donar resposta a la pluralitat d’Espanya. Aquell impuls va finalitzar. Avui, la recentralització iniciada a començaments dels 90, ha portat a les elits espanyoles, i a una part important de la seva població a treballar per un estat uninacional perquè el contrari els provoca inseguretat.

Aquest és el drama que ens explica Bel.

 

(Publicat al suplement Diners de La Vanguardia el 3 de novembre del 2013)

 

 

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s