Escenaris: el món en el 2030

El declivi de les grans deslocalitzacions i l’edat d’or de les classes mitjanes emergents

No hi ha hagut cap fenomen en l’últim mig segle que hagi tingut més impacte sobre els estàndards de vida de la societat occidental. Entre finals dels 70 i l’any 2000, i per raons que van de la revolució de les comunicacions al final del comunisme, el mercat de treball es va fer global i la disponibilitat de mà d’obra pràcticament es va multiplicar per

dos en aquest període. La conseqüència de tot això ha estat una etapa d’extrema mobilitat del capital i una onada de deslocalitzacions empresarials en la indústria primer i en els serveis després des dels països desenvolupats cap a països més pobres.
En l’última dècada, i després del miratge dels anys de la bombolla immobiliària i financera, i del recurs al crèdit per emmascarar la pèrdua de pes dels salaris, el
somni de qualsevol gestor públic a Occident ha estat determinar on és el final
d’aquest procés que ha conduït a cotes d’atur inimaginables.
Un estudi de la consultora PwC -Global wage projections- suggereix que aquest procés de “fugida” de la indústria a l’Est comença a acotar -se en la mesura que la bretxa salarial entre els països emergents i els països madurs s’estrenyerà amb força en l’horitzó de l’any 2030. La principal causa d’aquest canvi són les pujades que experimentaran els salaris reals en països com la Xina. I en paral.lel, l’apreciació de les seves divises respecte a l’euro, la lliura esterlina i el dòlar dels EUA.
Un exemple. Si avui el salari mitjà xinès (sempre en termes reals) és cinc vegades inferior al salari mitjà espanyol, d’aquí quinze anys els salaris xinesos representaran ja la meitat dels espanyols. Prenent com a referència els Estats Units, països com Turquia
hauran perdut gran part del seu atractiu en veure evaporar-se els seus avantatges salarials. Per a les empreses, la principal conseqüència d’aquests canvis serà la
interrupció del procés de deslocalitzacions cap a Àsia, perceptible ja de manera ocasional en sectors com el tèxtil (als Estats Units).
En altres casos, també, presagia que les deslocalitzacions es dirigiran cap a zones més properes (en el cas europeu, a l’Europa de l’Est o el Magrib), amb costos menys avantatjosos, però amb un entramat institucional més pròxim a l’europeu.
L’esmentat estudi de la consultora PwC confirma també diverses intuïcions, entre les quals destaca la que apunta que durant les dues pròximes dècades el món assistirà a un creixement continuat dels salaris als països emergents i, d’acord amb aquest canvi, a l’enfortiment de les classes mitjanes en unes societats que viuran una etapa de prosperitat sense precedents.
Contràriament, per als països avançats l’estudi avança una progressiva pèrdua del poder adquisitiu dels salaris, que creixeran sempre per sota dels guanys de productivitat (com, de fet, ja està passant des de la dècada dels noranta). En aquest context, la conservació de les institucions que han constituït l’Estat de benestar a Europa serà molt més complexa i apunta a societats més fràgils i desiguals.
La consultora PwC s’ha fixat la data del 2030 perquè considera aquell període un espai temporal significatiu per a la presa de decisions empresarials. Les coses no són mai com es preveuen. Ara mateix, Mèxic s’ha convertit, de manera inesperada, en un importador net de mà d’obra a causa del floriment de la seva manufactura per l’augment dels salaris a la Xina. De la mateixa manera, la cursa de les empreses per trobar països amb salaris encara més baixos no s’aturarà. L’Índia i les Filipines es perfilen a l’informe de PwC com a nou “infern” de salaris baixos i institucions febles. Però la llarga etapa de deslocalitzacions que es va iniciar a finals dels anys setanta sembla que està arribant a la fi.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s