Com Àustria o Dinamarca. Una crítica del llibre

El nord ha estat un dels components essencials de l’imaginari catalanista des dels seus inicis. El nord, com a sinònim de tolerància i de modernitat en el terreny cultural i polític; el nord, definit més tard com l’Europa democràtica, punt d’arribada del llarg viatge iniciat en la nit del franquisme. Sembla coherent, doncs, que el nord, aquesta vegada concretat al nord germanitzat, estable i democràtic, sigui la referència econòmica de l’última transformació del catalanisme, el sobiranisme, o ja més obertament, l’independentisme, convertit en un potent factor de mobilització de bona part de les classes mitjanes.

Com Àustria o Dinamarca és el significatiu títol d’aquest llibre que busca imaginar com seria l’economia d’un futur Estat català, quines fortaleses tindria i quines mancances hi hauria. I el llibre consisteix, en part en això, en un exercici de
benchmarking amb altres economies, un camí obert en l’última dècada per col.lectius empresarials com FemCat, que han buscat a Finlàndia, Israel, Massachusetts i Baviera el model sobre el qual reconstruir l’economia. Com Àustria o Dinamarca és també el que va respondre Artur Mas quan se li va preguntar, fa uns mesos, com seria una Catalunya separada d’Espanya .

Són vuit els països escollits amb els quals els autors del llibre es comparen: Àustria, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, Irlanda, Noruega, Països Baixos, Portugal, Suècia i Suïssa. Catalunya té una mida semblant a tots en població i en PIB per càpita. Es troba també en la mitjana d’aquest grup de països quant a riquesa. Però és més desigual i pot ser que estigui perdent alguns dels trets que li han permès arribar fins aquí: la cohesió social interna i la cultura industrial que la caracteritzar i va modelar el seu creixement durant anys. Finalment, la gran anomalia: com Espanya, Catalunya té un atur tan elevat que seria un dels obstacles de partida del nou Estat, tant o més que l’elevat deute sobirà que li tocaria assumir.

En altres casos, Catalunya té un potencial elevat. Per exemple, en infraestructures. Tant el port com l’aeroport de Barcelona estarien a l’altura del nou repte. Encara que per això, esclar, Catalunya hauria de poder decidir plenament sobre la seva gestió.

La presència en el grup de països elegits d’Irlanda i Portugal no ha de despistar el lector. Són els altres sis països els que els autors del llibre es fixen com meta. Tots, o gairebé tots, tenyits d’una moral calvinista que impregna les seves institucions; tots virtuosos en aspectes com el dèficit públic; tots pagan s en l’actual crisi de l’euro. I tots satel.litzats pel model alemany, la mida i potència del qual escapa a qualsevol comparació.

La independència resoldria, de facto, tots els problemes que té Catalunya? Els autors responen que no. Però sí que permetria aplicar les polítiques que l’haurien d’aproximar als països esmentats abans. Perquè aquesta és l’altra idea implícita en el llibre. El convenciment que l’actual sistema econòmic i polític que governa Espanya és incapaç de conduir aquesta transició i aconseguir que Catalunya s’hi senti còmoda. Un convenciment que descansa en una decepció: Espanya estaria practicant una política de centralització que margina Catalunya i hauria triat un model de creixement que descansa en la construcció i el turisme de masses, que s’ha revelat empobridor en molts aspectes.

Final de cicle, doncs, després de més de trenta anys de democràcia.

 

(Crítica del llibre Com Àustria o Dinamarca, publicat per l’editorial Pòrtic el diumenge 15 de Setembre a “La Vanguardia”)

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s