El preu de les bombolles

Al Penedès, un quilo de raïm per fer-ne cava es paga a uns 30 cèntims d’euro. A la regió francesa de la
Xampanya
, el preu que se’n paga és deu vegades més alt, al voltant dels tres euros. La raó d’aquesta diferència, d’aquest abisme que separa els dos preus, rau en l’estructura de la propietat de les vinyes. A la Xampanya els elaboradors no tenen terres. Al Penedès hi ha molts cellers que sí que en tenen. El resultat és que els elaboradors aconsegueixen marcar la referència i el gros dels pagesos no té més remei que seguir-los (i mantenir les explotacions òrfenes d’inversió).
A la Xampanya el alts preus que es paguen permeten als pagesos treure’n bons marges i augmentar les inversions, cosa que se suposa que permet obtenir un raïm de més bona qualitat i més volum de producció. El resultat, se suposa, ha de ser un escumós de més bona qualitat, prou per justificar els preus que es paguen pel xampany. Contràriament, al Penedès els baixos preus del raïm permeten a un grup d’empreses desenvolupar estratègies centrades en el -diguem-ho així- baix cost.
Només la demografia i les conjuntures històriques alteren de tant en tant aquesta situació. Per exemple, l’arribada de noves generacions de pagesos al Penedès, que s’estimen més tirar endavant el seu propi cava que no pas vendre’l a preus marginals (sovint per sota del preu de cost). O, més recentment, l’arribada de prejubilats procedents del sector financer -sobretot els que van treballar a les caixes d’estalvis, que n’hi ha uns quants- amb vincles familiars al camp i que apliquen una altra classe de criteris a les explotacions.
Es podria pensar que amb una situació així tindria sentit arribar a pactes (no escrits) que permetessin preus raonables per als pagesos i suportables per a les empreses. Però això no és possible. No ho és per les raons que hem esmentat. Però també perquè el cava és un sector, malgrat les aparences, bastant rebel, caòtic, on conviuen grans i petits, i fins i tot uns quants que ja ni tan sols volen posar-li el nom de cava a l’escumós que elaboren.
Els preus del raïm a la Xampanya els decideix una interprofessional (on seuen elaboradors i pagesos). A la
Rioja
passa
exactament el mateix. Al Penedès no. Tot i ser un sector amb una llarga tradició institucional; tot i ser un dels nuclis de producció alimentària més sòlids i amb més anys d’història; tot i tenir una reconeguda experiència exportadora, el del cava és un sector que desconfia de la regulació i dels beneficis que li pugui reportar. Dimarts se sabrà qui és el nou president del Consell Regulador, que substituirà
Gustau Garcia Guillamet
. No hi ha res escrit perquè les coses canviïn, però per primera vegada s’han presentat dos candidats en unes eleccions que han estat disputades i en les quals s’ha fet campanya.
Per algun lloc es comença.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s